algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
13°

L'Institut d'Estudis Baleàrics conrea les modalitats de Bauzá

Amb l'edició d'un recull de «formes normatives genuïnes de la nostra llengua», l'organisme diu voler combatre el complex d'inferioritat vers l'estàndard lingüístic procedent del Principat

L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) segueix en la tasca de combatre el «complex d'inferioritat» a les Illes respecte a les formes autòctones de la nostra llengua, un concepte que recorda a les modalitats lingüístiques de cada Illa, exaltades àmpliament per l'actual Executiu.

Segons publica avui l'edició en paper del diari Última Hora, l'organisme que comanda Antoni Vera presentarà pròximament el llibre Les modalitats insulars. Recull de formes lingüístiques normatives de les Illes Balears, un treball signat per les filòlogues Paula Ramon i Bàrbara Sagrera.

Amb treballs com aquest Vera explica que es vol donar eines per a «utilitzar correctament la llengua catalana genuïna de Balears».

El director de l'IEB destaca que «s'està demonitzant l'ús de l'article salat», i d'aquesta forma, un dels objectius de la publicació és contrarestar els efectes de la implantació, durant dècades, d'un estàndard lingüístic del català a les Illes procedent del Principat.

«En moltes ocasions vam pensar que el que ve de Catalunya és millor i injuriam les formes pròpies de l'idioma a Balears».

Finalment, Vera sosté que «hi ha llibres de text que arraconen als nostres autors i la nostra realitat. No és lògic. Els alumnes parlen abans de Martí Pol que de Carme Riera, Llorenç Vilallonga o Janer Manila».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Francesca Pons, fa mes de 10 anys

Ja us vaig comentar fa uns mesos quan informàreu de l'aparició d'aquest manual que ni la senyora Ramon ni la senyora Sagrera n'eren les autores.

És una vergonya l'ínfim nivell professional a què ha arribat el periodisme. Contrastau, senyors. No era tan difícil. Se us ha acudit fullejar el llibre?

I als lectors àvids de malparlar i renegar, us creis tot el que surt a la premsa?

Valoració:0menosmas
Per Biel ||*||, fa mes de 11 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver Domenge, Joan Fuster, Josep Guia, Joan Guasp, etc.

Valoració:4menosmas
Per biel, fa mes de 11 anys

Fora catalanistes de ses balears !!! Abaix tants d, anys deimposició i adoctrinament catalanista. Anau a porgar fums a catalonia, renegats!!

Valoració:-20menosmas
Per Titular sensacionalista, fa mes de 11 anys

Ses modalitats no són d'en Bauzá, sino des Mallorquins, Menorquins, Eivissencs i Formenterencs. A voltros sí que vos haurien de conrear... es cap.

Valoració:-23menosmas
Per Comparem, fa mes de 11 anys

Comparau en Bibiloni amb en Vera, tots dos filòlegs de català. Es primer renega de tot lo mallorquí, article salat inclos, es segon sembla a vist es llum a la fi i s'ha posat a fer feina de bon de veres per donar a ses nostres variants es prestigi que mereixen. Qui vos estimau més?

Valoració:-35menosmas
Per Enquesta a peu de carrer,,, fa mes de 11 anys

Molt Bé Sr Bauza, molt ben fet. Es nostro sistema educatiu surt gonyant.. no volem mestres i professors que facin política, ja no balear, sinó catalana dins Mallorca
Decret TIL no va contra cap llengo, potencia ses dues oficials més una tercera

MALLORCA i BALEARS, sense manipulació pancatalaniste..
Demostrem es nostro rebuig cap a sa política pancatalaniste d’espoli cultural que mos fan des de es Principat..
Si vius a Mallorca, ja ho saps, es mallorquí i ben aferrat que se noti en obrir sa boca.. que tens registre mallorquí.

#sialTIL

Valoració:-21menosmas
Per arg, fa mes de 11 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:17menosmas
Per joan, fa mes de 11 anys

Filòlogues de llengua catalana, supòs? avam si hauan après qualque cosa a sa carrera...

Valoració:-3menosmas
Per Pàmbol, fa mes de 11 anys

Tonyigué!!! Sa dictedura Catelaniste s'ecabera!!! Pudrem ascriure com ans donigui sa ral gàniga. Visva Isles Baléàs. Edoctrinedors Fore!!

Valoració:2menosmas
Per Ramon Sagrera, fa mes de 11 anys

El complex d'inferioritat el tenen els del PP i els gonelles, però vers el castellà.

Valoració:25menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente