algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 20°
26°

TIL: «una promoció excel·lent del fracàs escolar»

983
Els professors de l'IES Damià Huguet començaren el curs vestint el negre en contra de les retallades. L'han acabat passant-la negra pel culpa del TIL. | R.F.

L'IES Damià Huguet de Campos s'ha afegit en les últimes hores al llarg llistat de centres de Balears que han fet públic el seu rebuig al decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) en el tram final del curs escolar en què ha estat aprovat. Ho fan per una important diversitat de motius, però sobretot, perquè "promou públicament el fracàs escolar".

L'escrit del claustre del centre fa servir alguns dels arguments ja indicats anteriorment per altres actors del sector educatiu. Primerament els treballadors del Damià Huguet destaquen que "és una norma imposada, al marge de tot consens amb els agents implicats (famílies i centres educatius, sobretot)".

Així mateix opinen que el decret del trilingüisme no satisfà cap criteri pedagògic, i a més suposa "un atac ideològic a la normalització del català, desactivant-lo com a llengua vehicular de l'ensenyament". "Això demostra -diuen- que la norma obeeix a interessos purament ideològics d'una minoria que atempten contra el dret de l'alumnat a rebre una educació de qualitat".

"La comunitat educativa de les Illes i els seus representants, menystinguts per l'Administració i tractats com a convidats de pedra en el que ja és la destrucció política més salvatge dels fonaments de l'escola pública, es revolten en aquest convuls context entre la indignació i el desconcert i reaccionen de forma distinta, no sempre unitària o congruent -tal és la dimensió de l'atac...!- a la barbàrie educativa auspiciada pel Govern. El TIL n'és un dels més recents exemples, i no el darrer, malauradament", indica el manifest del centre campaner.

"Falses promeses de cosmopolitisme"
No estalvien qualificatius els professors del Damià Huguet per a posicionar-se en contra del TIL. Segons afirmen, aquesta norma imposada, més enllà de falses promeses de cosmopolitisme cultural, té com a efecte pervers la discriminació de gran part de l'alumnat a l'hora d'accedir al currículum i la invalidació pràctica dels models lingüístics vigents fins ara.

"En el camp de la medicina no ens semblaria raonable que ens recomanessin un tractament consistent a prendre un antibiòtic diari per si de cas tenim alguna infecció: primer exigiríem que es comprovés que la patíem...!", exclamen els docents.

També consideren clar que l'ampliació de l'horari en què l'anglès es convertirà en llengua vehicular es fa a costa de la disminució d'aquell en el qual la llengua de comunicació és ara el català o el castellà.

"Aquesta opció, en un alumnat de perfil verbal baix, posa en risc el que hauria de ser l'objectiu lingüístic prioritari: aconseguir que, en acabar l'ESO, l'alumnat acabi essent mitjanament competent, com a mínim, en les dues llengües oficials".

Intervencionisme precipitat
En conseqüència, sembla que no és assenyat seguir sotmetent l'escola a una dinàmica intervencionista, precipitada i poc madurada, que explica en bona part, segons el claustre, els pèssims resultats obtinguts en molts indicadors de qualitat del sistema.

Com a conclusió, des de l'Institut de Campos consideren que el TIL agreujarà encara més les causes de la problemàtica educativa a la nostra comunitat, en lloc de combatre-les.

Qui fracassa a l'escola no és l'alumnat o els professionals dins dels centres: el fracàs escolar és, sobretot, el fracàs de les polítiques públiques.

Per aquest motiu i tots els exposats, exigeixen la derogació del decret. També demanen als actuals representants del Govern que, "si no són capaços de dinamitzar un autèntic procés de revisió i millora del sistema educatiu, dimiteixin". I ho demanen per triplicat: "Dimitan. Go home".

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per hota, fa mes de 11 anys

Pitjor es esser garantia de fracas escolar. I aixo es l STEI. Ho demostren els resultats. Aixi que estarem ben igual mentres no desaparequinl STEI.

Valoració:-4menosmas
Per Concís, fa mes de 11 anys

I, de fracàs escolar, no se n'ha de menester més, i no ve d'ara.

Valoració:7menosmas
Per dic, fa mes de 11 anys

ha


1 interj. [LC] Expressió usada per a acollir la nova d’una cosa que semblava no poder ésser.
2 interj. [LC] ha! ha! Expressió usada per a indicar satisfacció, triomf.
3 interj. [LC] ha! ha! [o ha! ha! ha!] Expressió usada per a imitar una riallada.


ja


1 1 adv. [LC] Des d’abans, no més tard, d’un temps determinat del passat, present o futur. Quan hi vam arribar, ell ja se n’havia anat. Quan hi arribarem, ell ja deurà ésser fora. Fa dos dies que els el vaig adobar, i ja el tornen a tenir espatllat.
1 2 adv. [LC] Davant d’un verb en present, expressa una acció immediata. Ja vinc! Ja ho fas?
1 3 adv. [LC] Davant d’un verb en futur, expressa la confiança en què una cosa s’esdevindrà. Ja ens veurem. Ja ho faré.
1 4 interj. [LC] Expressió usada, sovint irònicament, per a indicar que ens fem càrrec del que ens diuen, que hi assentim.
2 1 [LC] ja que loc. conj. Del moment que. Ja que en portes, dóna-me’n.
2 2 [LC] ja sia que loc. conj. Encara que.
3 [LC] ja... ja... loc. conj. Introdueix proposicions distributives.


(DIEC2)

Valoració:2menosmas
Per mes, fa mes de 11 anys

de ensá que el ara esta en marxa no escriu ni el tato, jajaja
es a dir, ni la cabanetera famosa tan si quiera.... jajaja
animos catalinos

Valoració:-9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente