La coalició MÉS qualificà ahir d'"inadmissible" que tot just un centenar de les 867 places que surten a concurs incloguin el requisit lingüístic del català. Segons el seu parer, no exigir el coneixement de la llengua pròpia per cobrir la immensa majoria dels llocs "perjudicarà la qualitat dels serveis públics oferts a la ciutadania, a més d'atemptar contra la igualtat de les dues llengües oficials del país".

Així, el diputat del Grup MÉS al Parlament illenc, Antoni Alorda, considerà que "el camí que ha encetat el Govern del PP de Bauzá només té un objectiu, que és eliminar progressivament la llengua pròpia de l'Administració pública de les nostres Illes".

Entre els llocs als quals no serà necessari acreditar cap tipus de coneixement de català hi ha els d'educadors infantils, telefonistes o fins i tot el cap de servei d'informació a la ciutadania, depenent de la Direcció General de Funció Pública, segons explicità la coalició.

Alorda no entén com es manté el setge a la llengua catalana mentre a la vegada el Govern ha considerat adequades relacions de llocs de feina municipals que incloïen el requisit de la llengua pròpia "per a totes les places". Fins i tot, recorden, hi ha hagut casos d'ajuntaments governats pel PP que s'han acollit a aquest règim respectuós amb el català.

Per tots aquests motius, el diputat instà l'Executiu a rectificar i a exigir el coneixement de les dues llengües oficials, en pla d'igualtat, a tots els treballadors públics de les Illes.

Coordinar equips

Des de MÉS apunten que cal tenir en compte que de les 867 places obertes a concurs, 387 són relatives a caps de servei, departament, àrea, o equivalents. Això implica que entre les seves funcions hi ha les de dirigir i coordinar un equip humà.

A aquestes places tampoc no hi exigeixen coneixements de català, de manera que els econacionalistes veuen clar que l'idioma original del país estarà de cada vegada més exclós de l'àmbit de l'Administració pública de les Illes.