@Ciluro Balear

Bravo.
Una exposició brillant amb una conclusió brillant.
Ets molt bó.
Ets un geni de ses paraules.

A jo personalment, m´agrada dir-li Cirulo Balear. Crec que ha passat desapercebut, que té una lletra C de menys, però un ciluro o silur, és un peix que viu a l´Àrtic, que només pot viure a les aigues molt fredes i que per tant no existeix a Balears. És tan irreal i postís com el Bâléàr.

Totalment d´acord.
Estic fins els collons de que, quan xerr mallorquí pel carrer, la gent es giri i em miri malament, com si xerrés suahili.

Per cert, seria interessant saber el cost d´aquest genial "estudi", pagat amb subvencions, es clar.

Mentidas catalanistes :

Sa primera gramàtica d'es mallorquí se va púbblica a n'es 1835, no essênd fins 1918, vuytanta tres añs después, cuand es químic Pompeu Fabra va púbblica sa primera gramàtica de sa llengo catalana. Es mallorquí procedex d'es matex trónc llingüístic qu'es català, emb una gran similitud fonètica entre élls, d'aqui qu'ets habitans mallorquins y catalans s'entenguin.

Com molt bé demostra "El Llibre dels feyts del Rey en Jacme", (cronica de sa conquista), Jaume I se va entendre sensê necessidat de cap intérprete emb sa gent principal autòctona de Mallorca, es cuals li donaren tot es séu apoyo a s’assalt de sa ciutad de Palma en mans musulmanas. Per s’acord de sa Pau de Castellitx, sa pobblació judeo/cristiana de Mallorca no va lutxà contra s’invassó; al contrari se va alià emb éll per integra es réyne de Mallorca a sa cristiandat. Per lo tant es mallorquí no prove de sa llengo duyta p'es catalans. ¿O es que aquí domés se xerrava árabè, cuand resultava que sa pobblació musulmana éra minoría?, (Se li dona es nom de mallorquí a sa llengo perque esteym xerrand d'es réyne de Mallorca, titulació que va durà fins sa primera repúbblica española a n'es 1873. Avuy en día es més apropiad xerrà de llengo baléà, pues s’estructura llingüística es sa matéxa a totas sas Baléàs, a sa vegada molt diferent de sa catalana).

Uep. com va.
Ni mai sa normalitzarà.
A Xalar

i el mateix estudi, per què no li demanava el Govern? O és que al Govern no li interessa saber-ho. És segur que no està normalitzat del tot, és clar que no. Mentre et puguis trobar un, sols una persona que et pugui dir : "háblameen cristiano". Això vol dir que la llengua catalana no té bona salut. I aquests casos se segueixen donant . És més, des de que el president i la seva colla han tornat a obrir el debat i han obert ferides que ja estaven closes, aquests casos es tornen a donar, han augmentat. Així que ja veis què ha aconseguit. Un problema que tenia resolt o gairebé resolt, ara el té ben fotut, per a ell i per a tots nosaltres.

no cal anar a la universitat per poder veure i entendre aço

Es català dista molt d'estar normalitzat perquè naltros, com a comunitat de gent que habita una terra determinada, no estam normalitzats/-des com a poble. És més, semblam més aviat una comunitat estrangera devora sa castellanoparlant, que exerceix d'indígena sense ser-ho. És com si anàssem dins una embarcació amb una via d'aigua (sa castellanització) i en lloc d'atracar a port perquè la tapassin mos conformam amb treure aigua amb poals i continuar navegant amb es perill que sa via es faça més grossa

La no aplicación d´unes normes (normalització), és una de les principals causes de la extinció d´una llengua. A Asturies, la majoria d´experts no ténen ganes normalitzar el Bable i aquesta llengua,, tan antiga i que forma part de les arrels dels asturs, es perdrà bén aviat si no li posen un remei urgent.