algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

La majoria de famílies de les Illes aposten pel català com a primera llengua d'escolarització

El 70 per cent de pares i mares han escollit la llengua pròpia de Balears com a preferent per als seus fills, enfront del 30% que elegeixen castellà

La gran majoria d'infants de Balears tendran el curs que ve el català com la seva primera llengua d'escolarització, segons es desprèn dels resultats del procés d'admissió per al període 2013-2014, facilitats avui per la Conselleria d'Educació.

D'un total de 12.483 alumnes, un 70% dels seus pares i mares han escollit la llengua pròpia de les Illes com a preferent en el procés d'aprenentatge dels fills -el que suposa 8.738 alumnes-. Per contra, un 30 per cent de famílies s'han decantat pel castellà -3.745 alumnes-.

La preeminència de la llengua catalana es dóna sobretot als centres públics, on un 74,61% d'alumnes l'ha escollit en primer terme. Als centres concertats la cosa canvia, i el castellà és l'idioma preferit per al 59,7% de famílies.

Eivissa, la més castellanitzada

Per Illes, l'opció del català és l'escollida per al 74,5% a Mallorca; un 66,19% a Menorca; un 42,4% a Eivissa i un 60,95% a Formentera. L'opció del castellà ha estat elegida per un 25,47% dels alumnes a Mallorca, un 33,80% a Menorca, un 57,5% a Eivissa i un 39,04% a Formentera.

Finalment, per etapes, un 71,83% dels alumnes d'educació infantil han triat català i un 28,16% castellà; mentre que un 46,64% d'alumnes de primària han triat català, enfront del 53,35% que ha triat castellà.

El curs passat un 62% d'alumnes de les Illes va triar el català com a primera llengua d'ensenyament, un 13% es va decantar pel castellà i un 25% deixaren l'elecció en mans del projecte del centre.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per mallorquí, fa mes de 9 anys

I love Ibiza!

Valoració:1menosmas
Per Rambo, fa mes de 9 anys

La llengua espanyola també es pot denominar LEPE (Lengua Española Propia de España).

Valoració:3menosmas
Per arg, fa mes de 9 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:7menosmas
Per JÀUME I, fa mes de 9 anys


EL RÉY JÀUME I Y SA LLENGO ROMANS MALLORQUÍ.
Durant sa dominació mòra, que durà uns trecens añs, es gros d’es pobble va seguí xerrand es romans mallorquí, y degud an assò, En Jàume I cuand arribà a Mallorca no tengué cap probbléma idiomàtic a s’hòra de conversà emb so pobble natiu, però si que va havê de mesté un jodío de Zaragossa versad en llengo àrabé, cada pic que va havê de xerrà emb so Walí de Palma. Sa pròva més irrefutable de qu’aquí se xerràva romans mallorquí la tenim en lo escrit en es Llibre d’es Fets, escrit en priméra persona p’es pròpi Jàume I, que mos dona conte que no va tení que mesté cap intérprete d’àrabé emb en Alí de Sa Paloméra, ni emb En Ben Abêt. Ni en tenguéren de mesté cap, es bal·les que, a instanci d’es pròpi pobble mallorquí va anomenà molt antes de conquistà Palma.

Llibre d’es Fets.
Emb en Jàume I mos arribà es romans llemosí empleyad desd’es mitjorn de Fransa fins a Valènci, es romans aragonês y es romas castellà. Y com que no hey hagué cap repoblació de cap casta, es pobble baléà, va seguí xerrand com eu havía fet fins llevonses. Ademés que, fins a n’es siggle vint, es noranta per cent de sa pobblació éra analfabèta; lo que mos demostra que durant tots aquets sètcens añs passads desde sa conquista, éra d’el tot impossibble p’es total de sa pobblació aprende una llengo forastéra si no s’anava a escòla. Y no va essê fins a n’es siggle vint que s’obbligà anarhí fins a s’edat de 14 añs. Per consiguient es Llemosí ha quédat escrit a n’es documens, però no éra ni ha estad may sa llengo d’es pobble.
A s’època d’En Jàume II de Mallorca, sa nostra llengo ja se va mostrà formada, estructurada, emb sos escrits d’en Ramón Llull, empleyand com ês natural, es pronoms, artículs y altras paraulas esclusivas de Baléàs, tals com: Nostro, vostro, llengo, hòmo, sa, orde, l’ey, servici, etc. Essend una falsedat històrica-llingüística presentà a n’en Llull còma autó de català. Perque lo cért ês que escrivía en Mallorquí. S’autorisàda veu de don Pèp Vidal y Ròca, Llissenciad en Teología per s’Universidat Gregoriana y en Filología Hispànica per s’Universidat de Barcelona, Llullista y Membre de sa “Maioricencis Schola Lulista”, diu: “Es catalanisme d’en Ramón Llull, ês comparabble a n’es castellanisme d’el Cid. O sía, son producte de s’historiagrafía romàntica.” (Historia de Baleares. Diario de Mallorca. Tom III, pag, 971. Palma 1991).
Desde llevonses fins avúy en díe, es pobble Baléà ha seguid xerrand poc més o manco com es siggles passads, efegind paraulas d’altras llengos, sobre tot de sa castellana, a n’es séu lècsic; tal y com correspòn a una llengo viva. Ja més modèrnament n’hi ha efegidas de s’Inglês, llengo de relació internacional grassis a n’es norteamericans y sa séua tecnología.

Valoració:-5menosmas
Per ianekin, fa mes de 9 anys

Fa 50 anys quasi aconseguiren castellanitzar-mos, algunes famílies mallorquines de tota la vida es posaren a xerrar en castellà artificialment als seus fills, tot i que entre ells xerraven català. Això és el pitjor que pot passar, i la pèrdua més grossa d'identitat, quan tries un idioma que no és teu per comunicar-te amb els fills. Que passi això quan has triat exiliar-te encara és normal, molts latinoamericans emigrats a EEUU ho fan i abandonen el castellà per educar els fills dins la societat que han triat viure, però que passi al revés, és a dir, que sense moure't de casa et comportis com un exiliat, és totalment antinatural i la mort per un poble.

Sort hem tengut de sobreviure. Ara volen rematar la feina. No ho permetem, i be que feim de voler escolaritzar els nostres fills en la nostra llengua. I fort que ens hi hem de posar. Si per jo fós, el castellà ni tocar-lo! I ja sé que l'idioma en si no en té la culpa, però la visceralitat que me provoca el que m'han intentat fer amb ell no me la treuré de damunt.

Valoració:9menosmas
Per Reguitzereta, fa mes de 9 anys

La immersió lingüística a les Illes Balears és la culpable de la crisi mundial.

Valoració:6menosmas
Per PP. Partido Pancastellanista, fa mes de 9 anys

Según J.R.Bauza (PP),el fracaso escolar en Baleares es debido a la Inmersión Lingüística. Ídem en Murcia, Andalucía, Extremadura…

Baleares: la crisis y todos los males de la humanidad acabarán cuando abandonéis esa estúpida manía de hablar en catalán.

Hablar Castellano o LAPAO digo... Baléà

Valoració:2menosmas
Per Ca de Bou, fa mes de 9 anys

Què es pensava en Joserra? Hi ha gent que pensa, almenys pensen més que ell. Aquesta vegada tampoc no ha sortit el que ell volia? A qui donarà la culpa ara, a la Camps?

Valoració:4menosmas
Per Ropit., fa mes de 9 anys

Ara ja ens han dividit. Després ens subdividiran. I si no es gira la truita aviat, ens atomitzaran i ja tendrem Mallorca totalment aforasterada.
No quedarà ni Bellver!

Valoració:13menosmas
Per A.T.X.C, fa mes de 9 anys

A. T. X. C. (a tomar por culo) la imposición catalufa

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente