desnonaments paralitzacio
“No ha de morir ningú més pels desnonaments”
L'afectat, ahir amb les persones que li donaren suport. | Ferran Aguiló - Teresa Ayuga./div> .
Palma15/02/13 0:00
El portaveu socialista Vicenç Thomàs considera que "no ha de morir ningú més pels desnonaments" i és per això que el PSIB forçarà una declaració institucional perquè sigui adoptada pel Parlament, una vegada consensuada amb els altres grups polítics de la Cambra.
També a Illes Balears
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La hipoteca és una aposta molt forta per mirar de ser propietari d'un bé immoble després de molts d'anys de pagar. Si la persona pot pagar durant tot el temps que dura la partida, guanya. Si no pot pagar, perd. Si guanya, no és afectada per la hipoteca, sinó propietària enriquida per la hipoteca. Però és que si perd, no és per mor de la hipoteca -hauria pogut guanyar-, sinó de la desocupació. Aleshores, perquè en diuen "afectats per la hipoteca" i no "afectats per la desocupació"? Deu ser que la desocupació és tan freqüent i fa tant de temps que n'hi ha, que ja hi estam com a avesats, ara la novetat són els desnonaments i pareix que és contra això, que cal anar. A més, anar contra la desocupació podria tenir com a resultat haver de fer feina... Doncs el que hi ha dret a tenir és feina, no casa. Hi ha el dret humà bàsic d'usar una casa, però no de posseir-la. S'estan confonent termes molt diferents. La mort és un desastre tan fort que fins i tot ens provoca errors quan pensam. Pensem això, per exemple: si hi ha suïcidis per mor de divorcis, hem d'anar contra el divorci?
m'agradaria veure publicats el noms de les entitats bancaries que no volen arribar a cap acord amb les persones hipotecades que ja han pagat la major part de la hipoteca, per a que puguin continuar a casa seva pagant un lloguer mínim mentres les coses les vagin malament. els ciutadans tenim dret a saber els noms de les entitats bancaries sense escrípols, per poder decidir a on volem dipositar els nostres diners.
Com és que sempre ha de morir algú perquè ens hi posem un poc més en sèrio? Què ens ensenya això? Que per arreglar les coses sempre ha de morir gent? Ui, quina mala cosa... No aprenem res els humans!