algo de nubes
  • Màx: 16.97°
  • Mín: 9.89°

Multes de 5.000 € per als directors que incompleixin la llei de símbols

Els responsables dels centres educatius que “no adoptin mesures adequades” per donar compliment a la legislació estaran cometent una falta “lleu”, tal com indica el segon esborrany fet públic pel Govern

22590
CCOO crida la comunitat educativa a fer una “desobediència pacífica” de la norma. | R.L. - Arxiu.

El segon esborrany d'avantprojecte de llei sobre l'ús dels símbols institucionals de les Illes Balears preveu multes de fins a 5.000 euros per als directors dels centres educatius que "no adoptin mesures adequades" per donar compliment a la futura legislació.

La nova llei preveu infraccions lleus (amb multa de 500 a 2.000 euros) i greus (multa de 2.001 a 5.000 euros), i deixa clar que "es consideren infractores les persones que ocupin el lloc de més responsabilitat en el centre educatiu en el qual es duguin a terme qualssevol d'aquestes infraccions", és a dir, els directors.

Les infraccions lleus són, segons l'articulat, "no disposar de placa identificativa a l'entrada de l'edifici dels centres educatius públics o concertats" o bé "no fer constar, en les comunicacions dels centres educatius públics o concertats no universitaris, en la pàgina web i en la seva publicitat, escrita, telemàtica o per altres mitjans, el nom del centre i del Govern de les Illes Balears acompanyats dels logotips oficials del Govern i el del centre educatiu degudament autoritzat".

Pel que fa a les faltes greus, seran aquelles que s'imposaran si els responsables dels centres "no adopten les mesures adequades per tal que cessi de manera immediata l'ús no permès o no autoritzat d'acord amb el que estableix aquesta llei quan s'està obligat a fer-ho".

A part d'aquests dos tipus d'infraccions, trobam la tipificada com a "molt greu", que multarà directament les persones que utilitzin o col·loquin en els edificis públics símbols no permesos, amb quantitats que aniran de 5.001 euros a 10.000. Per aplicar la quantia de les sancions, es tindrà en compte: la intencionalitat o reiteració; la naturalesa dels perjudicis causats i la reincidència.

Si en el primer esborrany fet públic per Presidència no es parlava en cap moment de centres educatius i només se citaven "immobles o mobles afectes a serveis públics propis de la Comunitat Autònoma", ara s'hi afegeix també "els centres de l'àmbit docent". D'aquesta manera, el Govern de José Ramón Bauzá admet sobre el paper que la llei de símbols ha nascut de la seva necessitat de voler acabar amb la campanya "Enllaçats per la llengua" dels centres educatius. Malgrat tot, a l'exposició de motius de l'avantprojecte, s'assegura que amb aquesta nova legislació "no es tracta d'impedir la llibertat d'expressió, sinó que aquesta no es desenvolupi en espais que, per se, no han de tenir cap connotació ideològica".

Comunicacions oficials

Així mateix, la llei obligarà que, en les comunicacions que facin tant els centres educatius públics o concertats; en la pàgina web i en la seva publicitat, escrita, telemàtica o per altres mitjans, s'hi haurà de fer constar el nom del centre i del Govern de les Illes Balears acompanyats dels logotips oficials del Govern i el del centre educatiu degudament autoritzat. I la norma va encara més enllà i detalla que "aquests logotips propis, en el cas dels centres públics, no poden tenir una mida més gran que el logotip oficial del Govern, ni podran ocultar-lo o desvirtuar-lo visualment".

Un dels centres més actius en la defensa de la llengua catalana i a mostrar el seu malestar ha estat l'IES Marratxí. El director, Jaume March, afirmà ahir, en conèixer el nou contingut de l'esborrany, que "en discrep totalment, però si és una llei estarem obligats a complir-la". Ara bé, "caldrà veure el desenvolupament de la llei i com s'actua si apareix una pintada al centre feta de nit. Nosaltres el que farem és comunicar-ho a l'Ibisec i que vinguin a repintar-ho".

Crida a la desobediència

Per CCOO, l'esborrany força a "fer una crida a la desobediència pacífica del nostre col·lectiu, ja que suposa un atac directe a la nostra llibertat de càtedra i d'expressió". I és que, pel sindicat, "els docents som un dels col·lectius amb capacitat per salvaguardar i difondre la nostra cultura, i els seus símbols en són una part principal".

El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, valorà que "això que recaigui la sanció ens els directors és un absurd, perquè ells són els representants de l'administració al centre, o sigui que l'Administració es multarà a ella mateixa?". Sobre la concreció que fa ara la llei de símbols sobre les seves intencions de marcar de prop el que fa la comunitat educativa, Caldentey considera que "com més concreta fan una llei, això és més greu, perquè mostren clarament amb què volen acabar". L'STEI-i esgotarà totes les vies legals possibles per demostrar la inconstitucionalitat d'aquesta llei.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per sonferrer, fa mes de 11 anys

Además de la multa deberían inhabilitarlos para la docencia.

A adoctrinar a otro lado.

Valoració:0menosmas
Per he obert l´ordinador ara i, fa mes de 11 anys

Que li passa a aquesta d´aqui baix?. Ha mesclat medicaments?.

Valoració:14menosmas
Per Na Catalina,, fa mes de 11 anys

No som catalans..mai, mai, mai..Arruuuuuuix a tot es pancatalanisme. Som Mallorquins, Som Balears.. mai catalans, Barco cap a Catalonia..fora de sa nostra terra..aixo no es vostro ..sou uns manipuladors de sa historia barco !!!!

Valoració:-5menosmas
Per Na Catalina,, fa mes de 11 anys

No som catalans..mai, mai, mai..Arruuuuuuix a tot es pancatalanisme. Som Mallorquins, Som Balears.. mai catalans, Barco cap a Catalonia..fora de sa nostra terra..aixo no es vostro ..sou uns manipuladors de sa historia barco !!!!

Valoració:-15menosmas
Per Mallorquín, fa mes de 11 anys

Este pelmazo de los copy-pastes es un ejemplo claro del principio goebbelsiano:

"Una mentira repetida mil veces se convierte en realidad"

(Aunque esa realidad sólo exista en sus limitaditas mentes)

Valoració:9menosmas
Per Joan Josep Llull, fa mes de 11 anys

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat l'any passat va fer 50 anys)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:0menosmas
Per Biel, fa mes de 11 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Valoració:2menosmas
Per transcriptor, fa mes de 11 anys

Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873)


"Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una
sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo-
saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.

Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra
Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu'
llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo
qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:9menosmas
Per arg, fa mes de 11 anys

1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html

Valoració:10menosmas
Per Cion, fa mes de 11 anys

No VENIM de Catalunya, SOM Catalunya; som la Catalunya Nova i Novíssima (sud i oest del Principat, les Balears i València) i, això sí, els repobladors d'aquestes terres catalanes noves venien originàriament de la Catalunya Vella (nord i est del Principat). Igualment, els de Toledo, per exemple, no VÉNEN de "Castilla", SÓN "Castilla"; són, en denominació clàssica, de "Castilla la Nueva" i els repobladors d'aquestes terres castellanes noves venien de "Castilla la Vieja". És evident que es tracta de dos moviments, paral·lels, d'expansió cap al sud tant de la nació castellana com de la nostra.

Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente