Lola Conesa, divorciada i mare de dos fills, es va trobar ahir migdia que una empresa subcontractada per Banesto havia entrat a ca seva, a la urbanització Son Ramonell de Marratxí, per canviar-ne el pany i buidar l'habitatge. Trencaren la maneta de l'entrada de la porta que dóna al jardí i, en veure que encara hi vivia gent, se n'anaren. Només li deixaren una nota escrita a mà amb el telèfon de l'empresa on s'havia d'adreçar.
Lola, indignada, els telefonà i els preguntà: "Qui us ha demanat que entreu a ca meva? Això és una violació de domicili". L'empresa contestà que "ha estat el banc, que ens ha enviat un e-mail".
És el segon desnonament il·legal que es registra a les Illes en els darrers mesos, denuncia la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH Mallorca), que atén els afectats cada dimecres horabaixa al Casal de Can Alonso, a Palma.
Val a dir que l'adossat on viu la dona amb els seus fills és ara propietat del banc. Tot i això, PAH Mallorca denuncia que en cap moment no s'ha comunicat a l'afectada que hagi de partir-ne. De fet, segons el seu misser, la família pot acollir-se al decret de moratòria del Govern Rajoy pel que fa als desnonaments i, per tant, encara hi poden viure uns dos anys.
Lola posà una denúncia a la Policia Local de Marratxí. A les tres del migdia, uns agents anaren a ca seva i comprovaren el que havia passat. En feren fotos i un d'ells li digué: "Mentre a vostè no la faci fora un jutge, aquí, a ca seva, no pot entrar ningú. Està clar que és una violació de domicili".
El malson de Lola
El malson de Lola comença anys enrere amb un matrimoni difícil i un divorci encara més complicat. Va comprar la casa amb el seu ex i la sentència de divorci estipula que cadascú n'ha de pagar una part. L'home, però, va deixar de pagar-la, tot i tenir "un alt càrrec al Govern central".
Ella, no obstant això, continuà abonant-ne la seva part fins que el director de la seva sucursal de Banesto "em va dir que era millor que no pagàs més perquè no servia de res, que els doblers se n'anaven als interessos de demora. Li vaig fer cas, em pensava que era un amic perquè el coneixia des de feia molts anys. Després em vaig assabentar que no ho hauria d'haver fet".
Banesto va executar la hipoteca i es quedà amb la casa per subhasta el 28 de novembre. De llavors ençà, Lola no ha tornat a saber res del banc. El jutjat tampoc no li ha comunicat el desnonament.
Com quedam, l'han desnonada -segons el titular- o se n'anaren sense desnonar-la en veure que hi vivia gent -segons el cos- ?
Està molt bé lluitar pel dret a la propietat i a l'habitatge dels hipotecats. Però, per justícia, les solucions no han d'anar contra el mateix dret a la propietat i a l'habitatge dels no hipotecats. Hem de millorar la nostra situació totes les persones, tant els qui tenen una hipoteca com els qui no la tenim. Millorar només la situació dels hipotecats és una injustícia contra els prudents que no varen voler jugar al casino del totxo i contra els exclosos que ni tan sols ho han pogut intentar mai fins ara.
Quan hi havia més feina, la hipoteca no "afectava" com ara, sinó que era la manera de "no tirar els doblers" en lloguer i moltes vegades fer una inversió especulativa per guanyar tant com es pogués col·locant-li l'habitatge amb el preu rebullit al següent especulador hipotecat. Aleshores, per què parlen ara d'afectats per la hipoteca en lloc d'afectats per la desocupació o d'afectats pel divorci?
Sí a la caiguda lliure del preu de l'habitatge. Sí a les subhastes d'immobles buits sense preu mínim i amb concurrència per Internet.