El concert econòmic o pacte fiscal és l'última moda -o tendència, com es diu ara- en política autonòmica. Sobretot per les reclamacions de la Generalitat de Catalunya, però al Parlament de les Illes Balears també l'exigeix la coalició PSM-IV-E. Amb tot, a l'Arxipèlag no és una proposta nova. L'historiador Sebastià Serra confirma que ja fa més d'un segle que "el greuge fiscal" és damunt la taula i es reivindiquen solucions com la del concert econòmic.

De fet, ja s'incloïa a l'avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears, impulsat el 1931 per l'Associació per la Cultura de Mallorca i les cambres de Comerç i Agrícola. L'article 26 d'aquell Estatut es dedica al concert i deia clarament: "la contribució del territori de la regió a l'Estat federal serà regulada per un concert econòmic semblant a l'actualment vigent per a les províncies Bascongades i Navarra". I tot seguit definia que aquest pacte l'havia de fixar una "assemblea" amb representants de "l'Estat federal", de la Diputació de Balears, els ajuntaments i "les entitats interessades en l'economia regional". O sigui: amb un pacte bilateral amb l'Estat.

Aquesta reivindicació, que segons Serra "és més vella que el pastar", no ha perdut ni un gram d'actualitat. Cal recordar que, segons les balances fiscals entre el Govern balear i el de l'Estat, uns 3.000 milions d'euros se'n van via imposts cada any a Madrid i no tornen, un 14% del Producte Interior Brut de l'Arxipèlag.

La llengua

Però l'avantprojecte d'Estatut del 1931 és més avançat que la situació actual no només en qüestions fiscals, també pel que fa a la llengua. Serra recorda que llavors el context era molt diferent del d'ara, amb una població pràcticament monolingüe catalanoparlant però sotmesa a una administració i a un sistema educatiu que just feien servir el castellà. Tot i amb això, el segon article de l'avantprojecte ja deia: "les llengües oficials del territori són indistintament la materna del dit territori i l'espanyola". I afegia que el coneixement del català "serà absolutament necessari als funcionaris, de qualsevol ordre i categoria, que prestin servei en el territori de la regió".

En això, que s'intentava implantar l'any 1931 i es va aconseguir fer realitat després de la dictadura franquista, el president José Ramón Bauzá ha obligat a fer marxa enrere.

El projecte d'Estatut Autonòmic de Mallorca i Eivissa -Menorca se n'havia desmarcat- que sortí de la discussió de l'avantprojecte a l'Assemblea d'ajuntaments i entitats convocada pel president de la Diputació de Balears va mantenir intacte l'article que parlava de la llengua. A l'article 26, però, se li va canviar l'epígraf "concert econòmic" per "hisenda regional". De tota manera, el text es mantenia gairebé idèntic i establia un pacte bilateral i directe amb l'Estat, a banda de les altres regions.

Serra parla de tres moments històrics en què, al segle XX, es varen fer especialment evidents les revindicacions nacionalistes o regionalistes a les Illes Balears. L'un és cap al 1900, just després de la derrota definitiva en la guerra colonial espanyola a Cuba el 1898. Llavors, segons l'historiador, ja es parlava del greuge fiscal, la diferència entre allò que les Illes Balears pagaven a l'Estat i allò que en rebien. Era prou elevada per aixecar tota mena de queixes, malgrat que llavors i durant les següents dècades l'Arxipèlag no era un lloc ric: la gent n'emigrava, no hi immigrava com fins ara.

Així doncs, la idea d'un concert econòmic ja planava en la vida política a principis de segle, però no es va veure plasmada i definida en textos escrits fins a la segona remuntada del regionalisme, que va succeir entre el 1917 i 1918. El polític i arquitecte Guillem Forteza, en una conferència que va fer a l'Orfeó Mallorquí el dia de la segona festa de Nadal de 1918, ja va defensar el federalisme i el concert econòmic, que definí com una contribució de cada regió a l'Estat "amb una quantitat proporcionada a la seva pròpia riquesa".

Amb la Segona República i la redacció de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, la idea ja era molt més clara i va quedar escrita. Serra no dubta que si la sublevació franquista no hagués romput el Govern legítim, l'Estatut balear hauria prosperat amb concert econòmic inclòs. Quan va començar la guerra, ja s'aplicava l'Estatut de Núria a Catalunya i també s'havien aprovat els del País Basc i Galícia. A més de les Illes Balears, altres zones de l'Estat com l'Aragó també preparaven els seus.