cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 23°
29°

Un segle reclamant el concert econòmic

La reivindicació d’un pacte bilateral amb l’Estat pel finançament ja es feia a principis del segle XX. Fins i tot es va incloure a l’articulat de l’avantprojecte d’Estatut del 1931

El concert econòmic o pacte fiscal és l'última moda -o tendència, com es diu ara- en política autonòmica. Sobretot per les reclamacions de la Generalitat de Catalunya, però al Parlament de les Illes Balears també l'exigeix la coalició PSM-IV-E. Amb tot, a l'Arxipèlag no és una proposta nova. L'historiador Sebastià Serra confirma que ja fa més d'un segle que "el greuge fiscal" és damunt la taula i es reivindiquen solucions com la del concert econòmic.

De fet, ja s'incloïa a l'avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears, impulsat el 1931 per l'Associació per la Cultura de Mallorca i les cambres de Comerç i Agrícola. L'article 26 d'aquell Estatut es dedica al concert i deia clarament: "la contribució del territori de la regió a l'Estat federal serà regulada per un concert econòmic semblant a l'actualment vigent per a les províncies Bascongades i Navarra". I tot seguit definia que aquest pacte l'havia de fixar una "assemblea" amb representants de "l'Estat federal", de la Diputació de Balears, els ajuntaments i "les entitats interessades en l'economia regional". O sigui: amb un pacte bilateral amb l'Estat.

Aquesta reivindicació, que segons Serra "és més vella que el pastar", no ha perdut ni un gram d'actualitat. Cal recordar que, segons les balances fiscals entre el Govern balear i el de l'Estat, uns 3.000 milions d'euros se'n van via imposts cada any a Madrid i no tornen, un 14% del Producte Interior Brut de l'Arxipèlag.

La llengua

Però l'avantprojecte d'Estatut del 1931 és més avançat que la situació actual no només en qüestions fiscals, també pel que fa a la llengua. Serra recorda que llavors el context era molt diferent del d'ara, amb una població pràcticament monolingüe catalanoparlant però sotmesa a una administració i a un sistema educatiu que just feien servir el castellà. Tot i amb això, el segon article de l'avantprojecte ja deia: "les llengües oficials del territori són indistintament la materna del dit territori i l'espanyola". I afegia que el coneixement del català "serà absolutament necessari als funcionaris, de qualsevol ordre i categoria, que prestin servei en el territori de la regió".

En això, que s'intentava implantar l'any 1931 i es va aconseguir fer realitat després de la dictadura franquista, el president José Ramón Bauzá ha obligat a fer marxa enrere.

El projecte d'Estatut Autonòmic de Mallorca i Eivissa -Menorca se n'havia desmarcat- que sortí de la discussió de l'avantprojecte a l'Assemblea d'ajuntaments i entitats convocada pel president de la Diputació de Balears va mantenir intacte l'article que parlava de la llengua. A l'article 26, però, se li va canviar l'epígraf "concert econòmic" per "hisenda regional". De tota manera, el text es mantenia gairebé idèntic i establia un pacte bilateral i directe amb l'Estat, a banda de les altres regions.

Serra parla de tres moments històrics en què, al segle XX, es varen fer especialment evidents les revindicacions nacionalistes o regionalistes a les Illes Balears. L'un és cap al 1900, just després de la derrota definitiva en la guerra colonial espanyola a Cuba el 1898. Llavors, segons l'historiador, ja es parlava del greuge fiscal, la diferència entre allò que les Illes Balears pagaven a l'Estat i allò que en rebien. Era prou elevada per aixecar tota mena de queixes, malgrat que llavors i durant les següents dècades l'Arxipèlag no era un lloc ric: la gent n'emigrava, no hi immigrava com fins ara.

Així doncs, la idea d'un concert econòmic ja planava en la vida política a principis de segle, però no es va veure plasmada i definida en textos escrits fins a la segona remuntada del regionalisme, que va succeir entre el 1917 i 1918. El polític i arquitecte Guillem Forteza, en una conferència que va fer a l'Orfeó Mallorquí el dia de la segona festa de Nadal de 1918, ja va defensar el federalisme i el concert econòmic, que definí com una contribució de cada regió a l'Estat "amb una quantitat proporcionada a la seva pròpia riquesa".

Amb la Segona República i la redacció de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, la idea ja era molt més clara i va quedar escrita. Serra no dubta que si la sublevació franquista no hagués romput el Govern legítim, l'Estatut balear hauria prosperat amb concert econòmic inclòs. Quan va començar la guerra, ja s'aplicava l'Estatut de Núria a Catalunya i també s'havien aprovat els del País Basc i Galícia. A més de les Illes Balears, altres zones de l'Estat com l'Aragó també preparaven els seus.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Elisa, fa mes de 11 anys

No sé què punyetes estam esperant, si a més hi afegim tres segles de persecució política. Volem seguir essent una colònia? Demanant almoina quan els doblers són nostres? Veient com menyspreen la nostra cultura i intenent esborrar-la del mapa? si això no és masoquisme...

Valoració:0menosmas
Per remei, fa mes de 11 anys

bon article!

Valoració:0menosmas
Per Toni, fa mes de 11 anys

Senyor Joserá el que li volia demanar és que ja que és tant per Madrid, i si no s’ha d’enfadar el senyor Rajoy amb vostè, podria demanar-li si ens pagaran el deute que te el govern central, o preferirà seguir sagnant amb imposts directes i indirectes a tots els que el van votar i els que no?

Valoració:3menosmas
Per Xesc, fa mes de 11 anys

Estic d'acord amb en Mascarat. Sona igual que dir, per exemple, "gironins" als empordanesos, "lleidatans" als pallaresos, "alacantins" als alcoians, etc.

Valoració:1menosmas
Per Mascarat, fa mes de 11 anys

@jrbs Històricament aquí no hi ha hagut mai "balears": som mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. "Balear" és un gentilici artificial i provincià.

Valoració:4menosmas
Per Mascarat, fa mes de 11 anys

Si en més de 100 anys no ens han fet cas ja no ens en faran mai. El futur depèn de nosaltres, ja està bé d'anar pidolant el que és nostre.

Valoració:6menosmas
Per jrbs, fa mes de 11 anys

Mentre la major part dels balears continui votant massoquisticament PP i PSOE, no hi ha res a fer.

Valoració:14menosmas
Per Narcís, fa mes de 11 anys

Univos al joc eRepublik! simulador poltico/militar i econòmic gratuït i sense descàrrega, hi tenim una comunitat catalana intentant fer-nos amb el control d'Egipte per poder controlar un Estat, el nostre Estat català! Entreu per egipte! Enllaç:
http://www.erepublik.com/en/referrer/Naboal

Valoració:0menosmas
Per ianekin, fa mes de 11 anys

@Mina: estarà tan estudiat com vulguis, però poca gent ho sap. Pots criticar en Serra, però amb això no fas més que desviar l'atenció del que és important de l'article, que no és precisament el que ningú pensi sobre en Serra. El problema gros segueix essent el mateix, i aquest és l'espoli, que és econòmic i també identitari.

I si és cert, bé està que ho digui, i si està tan estudiat està i tanta gent ho sap, idò betzols de no dir-ho més. Menys dir que està estudiat i més fer-hi alguna cosa.

Valoració:-17menosmas
Per ianekin, fa mes de 11 anys

És vella... Ah, deu ser per això que ningú en parla, perquè ja no està de moda.

Ja ho sabeu, si heu d'atracar un banc o robar dins una casa, cal fer-ho regularment durant molts d'anys, així com que serà vell passarà de moda, li serà igual a tothom ii no passarà res.

De totes formes, és que encara hi ha algú que es cregui que ens concediran la gràcia d'aturar de robar-mos? Algun polític que es pensi que pot aconseguir-ho? Sobretot, si ens governen partits pertanyents "de socarrel" al país que ens roba (pp, psoe o iu si fos el cas), seran ben il.lusos els polítics d'aquí que hi pertanyin si es pensen que ho poden aconseguir.

És ben hora de badar els ulls i fer es cap viu, deixar de callar tant, denunciar ben fort aquesta situació perquè tothom sigui conscient que "aquí ens roben" no és només una expressió. I potser quan tothom ho vegi clar s'hi podran posar les mesures efectives adients.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente