José Ramón Bauzá es vol mallorquinitzar, reconciliar amb molts de ciutadans d'aquesta terra disgustats amb la seva gestió. Pretén, en definitiva, millorar la seva imatge. Ahir, visità de bon dematí la finca del Rafal, situada al pla de Sant Jordi. Va fer de pagès i participà de manera simbòlica en la recollida de bales d'alfals, juntament amb el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company.
La falta de recursos econòmics dificulta, i quasi paralitza, l'activitat del Govern de José Ramón Bauzá. Així i tot, l'acció de l'Executiu ha indignat molts ciutadans, que han escridassat de manera reiterada, a distints indrets, i per diferents raons, el president. Les retallades, l'anunciat tancament d'hospitals, la modificació de la Llei de funció pública per convertir el català només en un mèrit... han envoltat de polèmica el Govern. Bauzá és considerat per molts com un extern, aliè a la realitat mallorquina. Bauzá és vist com un enemic de la llengua, dirigit des de Madrid.
Ahir, es banyà de mallorquinitat al pla de Sant Jordi, la principal zona de conreu d'alfals amb una superfície de prop de 1.700 hectàrees, que es rega amb aigua depurada.
El president, que anava amb texans, camisa de quadres i unes nàutiques, suà de valent -això, sí, sense despentinar-se- abans de compartir un bon berenar amb el conseller Company, el president d'Asaja, Tomàs Cortès, i un reduït grup de pagesos de la zona, entre els quals hi havia Nicolau Pascual (l'hort el Rafal d'en Ferré), Mateu Seguí (l'hort Can Seguí), Biel Grau (Can Moradus des Control), Alfonso Gómez López (l'hort Ses Puntes), Andreu Cañellas (l'hort Es Figueral), Pau Sans (l'hort Sant Josep), Pedro Pons (l'hort Suall), Gabriel Serra (l'hort Can Guidet) i Andreu Garau (president de l'Associació d'Agricultors i ramaders de la Part Forana de Palma).
Bauzá destacà la importància de l'activitat agrària com a garantia d'un paisatge més atractiu per als milers de turistes que ens visiten cada any. "El sector primari té tot el suport del Govern... Continuam amb les línies de col·laboració obertes, tot i les restriccions econòmiques", destacà.
Idò, un capítol més d'"En Baussà fent coses".
Si vol mallorquinitzar la seva imatge, que comenci per no carregar-se la llengua. I per pronunciar be les "ll" de llàpis, i les "j" de Jaume o "g" de "gerro".