El Govern reclama oficialment a Madrid que millori el sistema de finançament

La petició formal la realitzà el vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera del juliol i així consta en l'acta de la reunió. La resposta del ministre fou ambigua: reconegué que el sistema no li agrada, però advertí que és el que hi ha. En qualsevol cas, el sistema s'haurà de revisar el 2014.

El Govern interpreta que, amb el nou sistema, les Balears continuen sense arribar a la mitjana de finançament per càpita. Mentre que els fons que penalitzen Balears, com el de solidaritat, s'apliquen en l'exercici en curs, aquells que l'han de beneficiar, com el de competitivitat, no arriben fins al cap de dos anys, quan s'efectua la liquidació del sistema.

Així, per exemple, l'Arxipèlag aportarà l'any vinent 811 milions en concepte de solidaritat, però no serà fins al 2015 que s'aplicaran mecanismes compensatoris. Segons les previsions de l'avantprojecte de pressuposts estatals, el 2013 es reduiran les aportacions a compte un 6,8%, fins a arribar als 1.463 milions, 107 milions menys que enguany. L'any vinent, però, es liquidarà l'exercici de 2011, que suposarà per a Balears 520 milions addicionals, en aplicació del fons de competitivitat i per la correcció de les aportacions a compte fetes el 2011, inferiors a les que pertocaven perquè es féu una previsió de recaptació a la baixa. Arribaran, doncs, 1.983 milions, 16 menys que enguany.

Comunitat solidària

"Balears ha estat sempre una de les comunitats més solidàries i ho ha de continuar sent, perquè té una capacitat de recaptació per sobre de la mitjana, però aspiram a estar en el terme mitjà de finançament per càpita" i "Balears no deixarà de revindicar-ho", afirmà el director general de Pressuposts, Toni Costa. El responsable no va voler posicionar-se sobre el dèficit fiscal que pateixen les Balears, que segons denuncia Esquerra és de 3.500 milions anuals que se'n van a Madrid en forma d'imposts i no tornen. I es limità a defensar que "un sistema de finançament que garanteixi la capacitat de totes les comunitats de prestar els mateixos serveis públics seria el sistema òptim".