"Érem on havíem de ser", explicà ahir Bernat Vicens, president de Drets Humans de Mallorca, que en companyia de la seva esposa, Aina Calafat, era dissabte vespre a la plaça d'Espanya en solidaritat amb els indignats. Ambdós, com la resta, varen ser desallotjats pels agents.
Calafat contà que "vàrem dir als policies que érem de Drets Humans i que hi érem perquè consideràvem que no es podien vulnerar tots aquests drets, especialment el de la llibertat de poder seure en una plaça de la pròpia ciutat. Els vaig dir que si feien res als joves s'enfrontarien també amb nosaltres, però em respongueren que rebríem igual que ells i que ens traurien d'un en un. Després ens n'anàrem a un sopar multitudinari, a Alaró. En tornar a Palma, els deixàrem queviures que ens havien donat".
Preparats per actuar
"Devers les 12 de la nit -prosseguí Calafat-, un al·lot que nom Jorge telefonà a ca nostra i ens digué que tots els policies tenien els cascos i els escuts posats. Els prenien els sacs de dormir i els deien que no podien estar allà. Intentàrem trobar el nostre advocat, però va ser impossible a aquelles hores. Hi anàrem i seguérem amb ells. Els policies eren uns 80 o 90 i hi havia uns 200 joves. Parlaven de Ghandi, de no insultar els agents i de no oferir cap casta de resistència. M'explicaren que quan la Policia et vol fer aixecar, et fa mal torçant-te el coll. Si tens les cervicals tocades, pot ser molt dolorós", relatà.
Intervenció
Quan la Policia decidí intervenir-hi, "a mi em tragueren de les primeres -explicà Aina Calafat- i em digueren que si m'hi resistia em detindrien. Però Bernat, que pesa molt més que jo, no es volia moure de cap de les maneres. Va ser dels darrers a ser desallotjat de la plaça. Devers nou policies el rodejaren i l'alçaren, agafant-lo per cames i braços. Així se l'endugueren". "Varen ser educats i correctes -comentà Bernat Vicens-. Els vaig advertir que no em fessin mal, que fessin la seva feina tan bé com poguessin, que jo faria el mateix". Tot i així, acabà amb cops lleus al cap i al peu.
Mentre això succeïa, Calafat protestava als policies que la custodiaven. "Els vaig dir que tot allò era una vergonya i que no quedaria així. Va haver-hi moltes empentes i molts insults, però no eren dels al·lots. Realment va ser una experiència molt barroera, que ens torna de cop 40 anys enrere. A mi em recordà quan la Polica Local ens tragué de la Real. També va ser cosa de Rodríguez".
N'Aïna i en Bernat haurien de dir-nos que és elque cal fer per part de la Policia per tal de restablir l'ordre i evitar la utilitzacio dels espais publics per part de unes persones en detriment de la resta de ciutadanes i ciutadans. Jo.com ells, seria partidari de que les situacions límits no tenguéssin llòc. Ara bé, aquesta pens que és una assignatura "pendent" de totes les democràcies. Els totalitarismes, facistes, miliktaritzats o marxistes ho tenen resòlt, emperò gràcies. N'Aina Calafat sembla carregar la responsabilitat en la persona del Delegat del Govern, José Maria Rodriguez. No em sembla just.