El PP rectifica el Govern per agilitar la Marina de Magaluf

Esmena el projecte de llei del conseller Company per evitar que els terrenys on es volia fer el complex turístic i comercial passin d’urbans a urbanitzables

Vista aèria de la zona de la Marina de Magaluf, on es pretenen edificar quatre hotels i un complex comercial. | Arxiu

Enric BorràsPalma11/04/12 0:00

D'entre les trenta esmenes que el PP ha fet al projecte de llei de mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible, en destaca una que desmunta una de les principals restriccions que preveia la norma. Aquesta esmena agilitarà el projecte per fer un nou complex turístic i comercial de 241.419 metres quadrats a la Marina de Magaluf. Així doncs, el PP rectifica la norma ideada pel conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company.

L'esmena dels populars modifica la disposició addicional primera del projecte de llei, en què es deia que el sòl classificat com a urbà però sense els serveis i les infraestructures corresponents (clavegueram, enllumenat, etc.) passava a ser urbanitzable. Si hagués quedat tal com estava, doncs, terrenys com la segona línia de mar de Magaluf, on Promociones Vistarga SL vol construir, haurien passat a ser urbanitzables i no urbans. Això, malgrat que el conseller de Turisme, Carlos Delgado, havia declarat el projecte d'interès autonòmic, l'hauria alentit molt.

El projecte preveu una inversió de 39,4 milions d'euros en una primera fase per urbanitzar la zona, construir-hi un nou hotel amb mig miler de places i 3.179 metres quadrats de superfície comercial. En una segona fase, amb 104,7 milions d'inversió, es vol fer una zona comercial de 12.716 metres quadrats i tres hotels més. En total, s'hi invertirien 144,1 milions d'euros. Els populars argumenten que es crearien 730 llocs de feina.

Així doncs, segons el nou redactat, la zona en qüestió continuarà classificada com a urbana. L'esmena també afecta de la mateixa manera els terrenys de Can Domenge, que també haurien passat d'urbans a urbanitzables. Això sí, la dotació dels serveis corresponents hauria de començar en un termini de tres o quatre anys.

El diputat del PSM Antoni Alorda critica, sobretot, que aquest canvi s'hagi fet, senzillament, substituint el text de la disposició addicional primera del projecte de llei per un altre que no hi fa cap referència "ni hi té res a veure". Com si s'intentàs amagar el canvi.

A més, les esmenes fan que el projecte permeti urbanitzar en zones sense els serveis bàsics, però amb dos terços o més de la superfície edificada. El decret original deixava la decisió en mans dels consistoris. No es legalitzen les urbanitzacions en sòl rústic protegit o que hagin rebut indemnitzacions de les administracions.

Els econacionalistes es queixen d'altres canvis com el retorn a l'autorització per construir en zones de costa encaixades entre àrees urbanes i que tinguin manco de quinze hectàrees. Des del 2008, arran d'una norma del Pacte de Progrés, havien quedat protegides de la mateixa manera que ho estan tots els terrenys a menys de mig quilòmetre de la costa. Ara, amb certes restriccions, s'hi pot tornar a construir. Segons Alorda, però, les restriccions que imposa el PP de fet són per fer viable edificar "en zones molt concretes" i pensades per endavant.

Les esmenes també redueixen el percentatge mínim que els propietaris que vulguin urbanitzar han de cedir als ajuntaments perquè s'hi facin zones verdes o equipaments, com ara escoles. Si el projecte original marcava que s'havia de cedir el 15% del terreny i, en circumstàncies especials, tan sols un 10%;amb les esmenes el límit mínim quedarà al 5%.