L'escola Mata de Jonc de Palma és una de les que aquest curs ha patit, per la seva defensa de la llengua catalana, un dels atacs més directes cap al centre i els seus alumnes. El 23 de febrer, l'exterior i l'interior de l'escola, ubicada a Son Espanyolet, aparegueren amb una vintena de pintades anticatalanistes i d'ideologia nazi.
La directora, Magdalena Cabot, defensa que "els centres no hem polititzat els llaços a favor de la llengua pròpia" i els alumnes estan preocupats. En el cas de la seva escola, més enllà de la "senyera", "la defensa del català és el nostre tret identitari", explica. Mata de Jonc es fundà el 1976 com una cooperativa formada per professors i pares i no havia patit fins ara una agressió tan contundent per la defensa de la llengua pròpia. Només el 2005 hi feren algunes pintades al pati d'Infantil i Primària.
Segons Bel Busquets, presidenta de la Cooperativa de Mata de Jonc, "la iniciativa de penjar el llaç al nostre centre va sortir dels alumnes; ells en són els impulsors". "El mateix dia de les pintades es van fer tutories i es va tractar el tema amb els alumnes", aclareix Busquets, "perquè els més petitons només demanaven qui ho havia fet i deien que eren dolents". I els més grans, els d'ESO, "estaven molt enfadats i els vam haver de calmar".
Per Magdalena Cabot, "els alumnes es van sentir agredits a ca seva, perquè així senten el centre. Però tot el que està passant ha girat a favor nostre per unir-nos més", afegeix.
És per tot això que des de Mata de Jonc van fer una crida a tota la seva comunitat educativa, formada per 350 alumnes, pares i professors, a participar en la multitudinària manifestació del 25 de març de "Sí a la nostra llengua". Unes 150 persones, amb camisetes blanques i amb una mata de jonc, amb el lema "Mata de Jonc aprèn i ensenya en català", prengueren part en la protesta pel centre de Ciutat. Segons la directora, "els nostres pares no haurien entès que el centre no hi fos present de manera activa i els animàs a intervenir-hi; és el que tots defensam".
Sobre si el seu centre farà cas de la circular d'Educació que "requereix" als directors que llevin les "senyeres", Cabot assegurà que "no, perquè som un centre concertat i l'edifici és privat". I afegí que "creim que el llaç hi ha de ser com quan es defensen altres causes amb llaços d'altres colors".
Retirada de llaços
Des del 29 de març, la campanya "Enllaçats pel català" ha fet un gir inesperat arran de les intervencions realitzades per la Conselleria d'Educació. L'Institut d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC) executà l'ordre del Govern de retirar els flocs de les façanes dels centres públics, mesura que no afectà els concertats com Mata de Jonc, ja que està ubicat en un edifici de titularitat privada. Pel que fa a quines activitats farà l'escola per continuar ensenyant als alumnes el que hi ha més enllà d'un llaç quadribarrat, la directora es mostra contundent: "Nosaltres no feim, ni farem, res d'especial: transmetre aquests valors forma part del nostre projecte de centre i del nostre dia a dia".
La direcció de Mata de Jonc, com la dels centres que opten per un projecte lingüístic que prioritza el català, està convençuda que aquests contratemps faran més forta la defensa de la llengua.
dedicat a l'escrit des pancatalanisma,
Bé em semble que t'has quedat curt, ja que el pancatalanisme, vol que sa llengo catalana siga única llengo oficial a ses Nacions Unides, tinguet en compte que hi ha un complot per substituir s'oficialitat de llengo anglesa a països com Gran Bretanya, Canada i EEUU, on imposaran es català com a idioma oficial, d'obligat aprenentatge, i si no estiguessin d'acord, expulsió del país,
com a seguent pas seraà l'annexió de tots els països hispanoparlants, d'ameèrica a catalunya, ja que sense catalunya aquests paisos no existirien, només cal recordar que les cartes de navegació actuals es basen amb ses catalanes, per tant ara com ara no mos amoïnem per menudeses territorials, per què en poc temps mos annexionarem mig planeta, i llur capital serà a Barcelona