muy nuboso
  • Màx: 26°
  • Mín: 23°
23°

L’informe jurídic sobre els llaços admet que hi ha un buit legal

Els Serveis Jurídics del Govern diuen que “no queda clar” en la normativa del principi d’autonomia dels centres. El text tampoc no diu que la “senyera” sigui il·legal ni que les competències siguin exclusives de la Conselleria d’Educació

L'informe emès pel Departament de Serveis Jurídics del Govern de les Illes Balears admet en la segona conclusió que hi ha un buit legal en la normativa que regula les "senyeres" col·locades a les façanes dels centres educatius públics.

Concretament, el text diu: "No queda clar que el principi d'autonomia dels centres, i les competències que la normativa atribueix al consell escolar i al claustre de professors dels centres emparin, legalment, aquest tipus de reivindicacions amb un rerefons polític". Ara bé, la circular que envià la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats als centres públics i concertats amb relació a la seva autonomia directament apunta que la normativa "no empara, legalment, aquest tipus de reivindicacions (...)".

Amb tot, el document elaborat des de l'Advocacia de la Comunitat Autònoma a petició de la secretària general d'Educació, Salvadora Ginard, ni diu que sigui il·legal ni diu que les competències siguin exclusives de la Conselleria, simplement "no queda clar".

L'informe analitza l'article 91.1.g) de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), que estableix que "una de les funcions del professorat és la contribució que les activitats del centre es desenvolupin en un clima de respecte, de tolerància, de participació i de llibertat per fomentar en els alumnes els valors de la ciutadania democràtica". En el text jurídic es demanen si "el claustre o el consell escolar poden prendre aquest tipus de decisions?". Sobre l'autonomia dels instituts també reconeixen que "el tema objecte d'anàlisi en l'informe no és senzill ni pacífic".

Addueixen que "implica determinar fins on arriba l'autonomia dels centres i fins on arriben les facultats que la normativa atorga al consell escolar i al claustre de professors". A més, s'atreveixen a valorar que aquest és un dels motius pels quals "no tots els centres educatius públics de les Illes Balears s'han sumat a l'esmentada campanya ‘Enllaçats pel català!".

Competències d'Educació

La Conselleria encarregà als Serveis Jurídics que estudiassin "la legalitat de la col·locació de senyeres i altres tipus de cartells reivindicatius en els centres educatius de les Illes Balears". Davant això l'Advocacia en la quarta conclusió sí que reconeix a la Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives que "és la competent en la coordinació general de les infraestructures i dels serveis educatius, inspecció educativa i relacions amb la comunitat educativa. Aquest Servei Jurídic considera que aquesta Direcció General pot requerir als instituts la retirada d'aquells elements (banderes o cartells)". D'aquí que Educació optàs per enviar la circular requerint als directors i directores que llevassin "banderes o cartells".

Tanmateix, tot i avalar la potestat que té per actuar als IES la Direcció General, l'Advocacia recorda a Educació un article de la revista del Consell Escolar de l'Estat i també el Decret 33/2011, pel qual s'estableixen les competències de les conselleries de l'Administració de la CAIB. L'article diu que "els límits que l'autonomia comporta no deriven necessàriament i en tots els casos d'aspiracions controladores a ultrança des d'instàncies administratives externes, sinó de la mateixa necessitat que l'escola i l'educació que s'hi ofereixen mantinguin el flux constant amb la societat i l'entorn en el qual s'insereix".

Sobre les competències de la Direcció General, alerten que el requeriment als centres perquè llevin els llaços ha d'estar justificat i motivat: "ha d'anar avalat per un informe del Departament d'Inspecció Educativa".

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente
Per xoriguer, fa mes de 12 anys

existeix legislació sobre le bandera que porta al canell el president de la nostra comunitat ?

Valoració:-8menosmas
Per enllaçat, fa mes de 12 anys

I damunt aquest buit legal bastiran les seves instruccions... Ai, ai, ai, que faran figa!

Valoració:-2menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 12 anys

A tots quants estau d'acord de deixar a zero la valoració dels comentaris en espanyol i de no contestar-los:

Vist que encara n'hi ha que continuen confraternitzant amb l'enemic -és a dir, hi entren en diàleg, encara que sigui per rebatre'l, cosa que l'alimenta- proposaria que també deixàssim a zero i no contestàssim els comentaris de resposta als fets en espanyol.

Amb l'enemic, hi solen confraternitzar els col·laboracionistes; és a dir, els traïdors. I poden continuar fent-ho; ¿qui els ho pot impedir? Però nosaltres no tenim per què fer cas ni d'aquests provocadors que escriuen en espanyol en aquest diari en català -ja que necessiten i volen la nostra col·laboració per tal d'alimentar-se, com a trolls que són, i així fer-nos caure a la seva trampa i d'aquesta manera poder continuar amb llur provocació- ni tampoc hauríem de fer cas dels qui hi dialoguen. Els provocadors que tenen el poc seny d'escriure en espanyol en aquest fòrum no hi entren per a fer-hi un pensament.

Valoració:3menosmas
Per Patriotes Associats, fa mes de 12 anys

@Beix, sí, sí... si té dos dits de seny, farà un pensament...

Valoració:7menosmas
Per Beix, fa mes de 12 anys

Però no trobes que si li dic a n'Aina que els pares de Ramon Llull acabaven (sense accent) d'arribar, aquesta al·lota toca fer un pensament?

Valoració:2menosmas
Per Patriotes Associats, fa mes de 12 anys

Bon dia de dilluns!

Com a defensors de la llengua i cultura de les Illes Balears, de la seva identitat col·lectiva i del seu dret a disposar del patrimoni material i immaterial que posseeix, crea i recrea, NO volem ser el contrapunt de gonelles, malalts d'imperialisme espanyol, insulars renegats i forasters imperialistes.

No vivim per ser el seu extrem oposat. Totes les energies que es gasten a contestar missatges contraris podrien invertir-se a sumar consciències a favor!

Valoració:13menosmas
Per Beix, fa mes de 12 anys

Aina, el pare i la mare de Ramon Llull eren catalans que acabàven d'arribar a Mallorca. En quina llengua et penses que parlaven al seu fill? Reflexiona un breus moments sobre aquestes paraules. Passar per qualque universitat tampoc no et faria mal.

Valoració:-1menosmas
Per Llumet, fa mes de 12 anys

Volia escriure "darrera línia", però és pensar en la paraula Bauzá i em vénen aires "mesetarios".

Valoració:-4menosmas
Per Llumet, fa mes de 12 anys

Jaume, Bauzá el que realment vol fer encara més fort és el castellà, per damunt de qualsevol altra llengua o modalitat d'aquí. Si t'hi esforces ho podràs arribar a entendre, fins i tot més del que jo entenc la darrera línea dels teus "copipegas" compulsius.

Valoració:11menosmas
Per Paula, fa mes de 12 anys

Aina, en quina universitat has après aquestes teories sobre Llull? En quins llibres? No hi ha cosa més trista que el fanatisme, ja t´ho dic. Cap filòleg del món subscriuria el que tu afirmes. És ignorància o mala fe? Si Ramon Llull alcés el cap. et faria tornar vermella.

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 9
Siguiente