El duc de Palma i Torres cobraren 2,8 milions

El document és una relació de transferències en favor de Diego Torres i de la seva muller, Ana Maria Tejeiro. En total, s'hi compten 1.452.213 euros en transferències en favor del matrimoni. Si es descompten els doblers que cobrà la dona de Torres i la xifra corresponent als honoraris que Torres hauria cobrat de l'escola de negocis ESADE, on feia de professor, queden 1.347.113 euros. Gairebé 1,35 milions.

Al peu del document consta que es tracta de transferències fetes "des de Shiriamasu i T-T a Diego Torres". Shiriamasu és una de les societats implicades en la trama societària de l'Institut Nóos i T-T podria fer referència a la consultoria Torres-Tejeiro, que també en formava part. Sigui com sigui, de la llista destaquen els 792.946 euros que s'hauria endut sota el concepte de "beneficis Nóos", a banda del seu sou. Teòricament, l'Institut Nóos no podia generar beneficis, perquè era una institució sense afany de lucre, encara que també podien venir de l'empresa Nóos Consultoria.

Notícies relacionades

Cas Nóos: Castro embarga el palauet de Matas i la Infanta demana una rebaixa de la fiança

Més notícies relacionades

Ara mateix aquest document s'hauria convertit en una de les proves clau del cas i serà present, sens dubte, a l'interrogatori que el jutge José Castro dirigirà contra Diego Torres el proper 22 de maig. La declaració del soci del gendre del rei espanyol al capdavant de la trama serà cabdal per determinar el futur del procés.

A banda dels "beneficis Nóos", a la llista hi consten partides retirades d'altres empreses de la trama: Virtual, Shiriamasu, el club de vela Bóreas i la consultoria Torres-Tejeiro. Aquestes quantitats sumen 351.956 euros. A tot això, però, cal sumar-hi el sou i les dietes de Torres, que només el 2005 sumaren 48.000 euros i que en tots tres anys arribaren als 125.017 euros. L'esposa de Torres, Ana María Tejeiro, cobrà 78.000 euros justos entre sou i dietes durant aquest mateix període de tres anys.

L'Institut Nóos cobrà devers 5,8 milions d'euros d'administracions públiques, bàsicament dels governs balear i valencià, dels quals els fiscals sospiten que se'n desvià una bona part.