Urdangarin trucà a un imputat tres dies abans de declarar

Zorío va explicar la telefonada quan el jutge li demanà si havia tingut cap contacte amb el duc de Palma. La cridada, però, no hauria servit per frenar que Zorío, propietari de Lobby Comunicación, hi implicàs Urdangarin tant com el seu exsoci, Diego Torres. En canvi, els darrers dos imputats a declarar, Pablo Molinero i Mario Sorribas, havien apuntat més aviat cap a Torres. L'empresa de Zorío feia negocis amb l'Institut Nóos i ahir va dir, en sortir de la declaració, que "la relació de Lobby Comunicación amb l'Institut Nóos sempre era amb Iñaki Urdangarin i amb Diego Torres". Per ell, tots dos tenien "la mateixa capacitat de decisió". És més, Zorío també va afirmar que per ell Urdangarin va continuar implicat amb l'Institut Nóos fins a l'any 2008, tot i que, oficialment, l'havia deixat el 2006, abans del segon Illes Balears Fòrum.

Notícies relacionades

Cas Nóos: Castro embarga el palauet de Matas i la Infanta demana una rebaixa de la fiança

Més notícies relacionades

Zorío ratificà allò que havia dit abans a la Policia, amb alguns matisos. Cal recordar que la seva empresa va dur la comunicació dels Valencia Summit, els congressos gairebé calcats als Illes Balears Fòrums que Nóos va fer al País Valencià i pels quals cobrà més de tres milions d'euros de la Generalitat. Així mateix, col·laborà en el projecte fallit per fer uns Jocs Europeus a València i pels quals Nóos cobrà 380.000 euros públics. Zorío defensà que aquests projectes eren legals i que totes les feines facturades es van fer.

D'altra banda, ahir declarà l'exdirector de la Ciutat de les Arts i de les Ciències José Manuel Aguilar, també imputat, que autoritzà els convenis amb l'Institut Nóos per fer els Valencia Summit. Segons fonts que van tenir accés a la declaració, Aguilar es va ratificar en la declaració que havia fet davant de la Policia i va insistir que no va saber que Urdangarin estava darrere de la proposta fins que ja s'havia signat el conveni.

Aguilar es va desentendre del procediment administratiu dels convenis i va dir que no sabia per què no s'havia demanat a l'Institut Nóos que justificàs les despeses dels congressos. D'això, com d'altres qüestions, en va carregar la responsabilitat als serveis jurídics de la Ciutat de les Arts i de les Ciències. També va dir que la proposta era tan "exclusiva" que no es podia contractar amb un concurs públic.