La Fiscalia Anticorrupció ha rebaixat a tres anys la seva petició de presó (inicialment sol·licitava tres anys i deu mesos) per a l'exconseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, per presumptivament desviar 11.930 euros a la productora Studio Media, administrada pels seus presumptes testaferros Alfredo Conde i Elisabeth Diéguez, a través d'un contracte amb l'objectiu aparent de difondre per ràdio uns programes sobre patrimoni que ja havien estat emesos i remunerat.

En el seu escrit d'acusació definitiu, el fiscal Juan Carrau ha introduït l'atenuant de reparació del dany després d'haver estat tornada la quantitat presumptivament defraudada, mentre que també ha rebaixat la seva sol·licitud de pena per a Conde, Diéguez i l'exdirector insular de Patrimoni, Joan Josep Mas, a un any i mig de presó. L'acusació particular, exercida pel Consell de Mallorca, s'ha adherit per la seva part a les qualificacions de la Fiscalia.

Durant la fase d'exposició dels informes finals en el marc del judici per una peça separada del cas Maquillatge, que ha quedat vist per a sentència, el fiscal, que de forma substancial manté el relat dels fets pels quals els quatre acusats s'han assegut a la banqueta, ha manifestat que Vicens, com a "màxima autoritat" en matèria de contractació, devia també "custodiar i vetllar pels cabals públics", una cosa que no hauria succeït en almenys dues ocasions -aquesta i per la qual anteriorment ja va ser condemnat a tres anys de presó.

Carrau, qui ha defensat no aplicar l'atenuant de confessió basant-se en nombrosa jurisprudència del Tribunal Suprem, ha asseverat que els 11.930 euros van ser en realitat un "regal per al seu propi benefici personal" ja que anaven destinats "a la persona que portava l'administració de Metalumba", amb referència a Diéguez, que era al capdavant de la tapadora de què presumptivament es va servir Vicens per cobrar uns 700.000 euros procedents del 15 per cent de comissions que suposadament va percebre arran de la requalificació del polígon Son Oms.

Precisament, respecte a Diéguez, que tenia un 10 per cent de les participacions de Studio Media, ha asseverat que la seva funció al capdavant de la productora "anava més enllà" ja que "també administrava l'empresa, estava autoritzada en els comptes i realitzava gestions que no es limitaven a meres firmes". A més, ha recordat que el 2006 la inculpava va percebre 14.000 euros d'aquesta mercantil i, ja que és funcionària de la Seguretat Social, l'ha acusat de "espinaje" per no ser aliena a la informació relativa a Studio Media.

20.000 euros d'studio per a la compra d'un xalet

És més, ha manifestat com el matrimoni format per Conde i Diéguez va adquirir un xalet en la urbanització de Puig de Ros, a Llucmajor, a la compravenda del qual van destinar uns 20.000 euros que van passar, el mateix dia, des del compte de Studio Media al particular de Conde, i al dia següent a l'adquisició de l'immoble, tot això mitjançant reintegraments en efectiu.

"La finalitat última era recompensar-la a ella", ha etzibat Carrau, que, en el cas de Conde, ha titllat les seves declaracions de "parcials" ja que el seu objectiu ha estat "enfosquir i minar l'esclariment dels fets". Finalment, s'ha referit a l'actuació de Mas, que va realitzar un informe de necessitat de la contractació de la productora i qui per al fiscal va ser "còmplice en els fets en possibilitar" la tramitació de l'expedient.

En el torn de les defenses, el lletrat Eduardo Valdivia ha recriminat que es "demonice la figura de Vicens" i ha asseverat que aquest "mereix un reconeixement per haver actuat amb homenia i coratge assumint els fets", després que l'exconseller d'UM confessàs en la seva declaració que va ordenar contractar Studio Media com "agraïment" els seus presumptes testaferros.

L'advocat ha apel·lat així mateix a la necessitat que es tingui en compte la continuïtat delictiva per a Vicens -ja va ser condemnat pels mateixos delictes, prevaricació i malversació, per pagar amb 12.000 euros públics el seu comptable particular-, mentre ha titllat de "despropòsit grosser i indiscutible" les penes que acumularia "per un total de 24.000 euros". "Quan arribin a l'Audiència defraudacions milionàries, *qué se'ls demanarà als acusats? Ens sortirem del Codi Penal", ha etzibat.

Mentrestant, en el cas de Conde ha lamentat que no se li apliqui l'atenuant de confessió malgrat que en un judici celebrat a l'Audiència Provincial a començaments de 2006, el propi Carrau va postular per a Francisca Cortès 'La Paca' -matriarca del poblat de Son Banya- aquest mateix atenuant com "molt qualificada". Així, l'advocat s'ha preguntat "quina pitjor condició té Conde respecte a 'La Paca'" i ha recriminat que "en la seva inòpia el fiscal no ho entengui".

"La bona fe"

Per la seva part, l'advocat Jaime Campaner ha sol·licitat la lliure absolució per a Mas i Diéguez, ja que, en el cas del primer, la seva actuació va ser "merament neutra en la confiança que Vicens s'anava a comportar de forma responsable". "La bona fe havia de presumir-se llavors, encara que no en l'actualitat amb tots els casos que ha destapat la Fiscalia", ha arribat a afirmar el lletrat, qui ha apuntat al "més absolut i desèrtic buit probatori" per a seu patrocinat.

Respecte a Diéguez, ha asseverat que tampoc contra ella no hi ha prova de càrrec suficient, i s'ha preguntat per què la Fiscalia presumeix que ella va acceptar el contracte "quan la seva participació en la societat era simbòlica".

De fet, en el torn de l'última paraula, del que únicament s'han valgut Conde i Mas, el presumpte testaferro de Vicens ha assegurat que "mai la meva dona no ha sabut res de les meves gestions com a empresari" i ha asseverat que "era impossible que Vicens sabés que ella tenia un 10 per cent de la societat, que posseïa per si jo tenia un accident". "Em sap greu", s'ha disculpat dirigint la mirada a la seva esposa, que l'observava.