El jutge Castro, en l'escrit que autoritza els escorcolls realitzats a empreses vinculades a l'Institut Nóos, diu que la Fiscalia considera que el duc de Palma i el seu soci Diego Torres "organitzaren un entramat societari, utilitzant un grup de societats mercantils a través de les quals desviaven fons públics i privats que rebia l'Institut Nóos i se n'apoderaren". I que "l'única finalitat perseguida" per tots dos a Nóos "era disposar de la cobertura d'una associació que formalment no perseguia l'ànim de lucre -una espècie d'ONG-".

El magistrat del cas Palma Arena assenyala que aquests fets investigats en una subpeça secreta podrien ser constitutius dels delictes de falsedat, prevaricació, frau a l'Administració i malversació, que sumarien penes superiors als 15 anys. I afirma que, des que s'obrí la peça separada, "s'han mantingut seriosos indicis sobre irregularitats comeses" en relació als dos convenis concertats entre el Govern de les Illes i l'Institut Nóos.

De fet, Castro apunta que aquests convenis es realitzaren"de manera verbal i al marge de qualsevol procediment legal". També diu que el procediment adient hauria estat un concurs i no un conveni de col·laboració, i que fins i tot en aquest "es prescindiren de tràmits i garanties obligats". Afegí, per justificar els escorcolls, que "no tots els serveis pactats -amb Nóos- es prestaren" i que ningú no es preocupà de controlar-los o de "retre comptes de l'aplicació dels fons rebuts". El jutge precisa també que "de moment no existeix constància que parts importants de les sumes rebudes s'hagin aplicat als encàrrecs", ja que part de la totalitat de les factures presentades "no es corresponen amb les sumes percebudes pels esdeveniments".

Tots aquests indicis i l'avanç en la investigació fan preveure que finalment el duc de Palma serà imputat en la causa perquè pugui exercir així el seu dret de defensa. La Fiscala, però, encara no ha cursat cap petició en aquest sentit. Si ho fes, aquesta hauria de dur el segell del cap de la Fiscalia Anticorrupció. El jutge Castro, a més, i davant la polèmica suscitada, ha donat a entendre que abans d'imputar-hi ningú més, el primer que farà serà analitzar tota la documentació confiscada a Barcelona i que a partir d'aquí valorarà si ha de prendre cap decisió. És a dir, si cal imputar-hi Urdangarin.

L'escrit del jutge recull que Anticorrupció sospita que l'operativa d'Urdangarin i els seus socis "consistia que Nóos fixava preus totalment desorbitats pels serveis que prestava a l'Administració pública i que, després de rebre els fons", simulava contractació de "serveis ficticis" a entitats mercantils vinculades a ella. Aquestes empreses facturaven a Nóos imports superiors als realment prestats i d'aquesta manera els fons públics acabaven "en mans de mercantils controlades per Torres i Urdangarin".

El jutge Castro implica els exconsellers Flaquer i Puig

El jutge José Castro apunta en un escrit que l'exconseller de Turisme del Govern Matas, Joan Flaquer, i l'exconsellera d'Esports, Rosa Puig, també estan implicats en la peça secreta que investiga els convenis que l'Institut Nóos signà amb el Govern balear el 2005 i 2006. En total, l'Executiu pagà 2,3 milions d'euros a Nóos per organitzar uns fòrums d'esport i turisme.

En la peça, igualment hi estan imputats l'expresident Jaume Matas, qui ja declarà davant el jutge, i l'exdirector d'Esports, exregatista olímpic i amic de la infanta Cristina, José Luís Ballester. També hi està el soci del duc de Palma a Nóos, Diego Torres. Urdangarin, de moment, no hi està imputat. El jutge vol analitzar primer tota la documentació confiscada a Barcelona abans de prendre cap decisió.