El responsable d'Educació del Partit Popular, Rafel Bosch, assegurà ahir que el model que vol aplicar el Govern valencià el curs 2012-13 és "similar al model que presenta el PP aquí". I recordà que un únic model d'ensenyament plurilingüe, que asseguri la mateixa proporció de les tres llengües, és molt semblant "al decret que va fer l'exconseller d'Educació Francesc Fiol" el 2006. El 16 de juny del 2006, el conseller d'Educació Francesc Fiol aprovà el Decret de trilingüisme, que eximia els centres educatius públics i concertats que ho volguessin de l'obligació d'impartir com a mínim el 50% de classes en català (tal com estableix el Decret de mínims). La mesura fou derogada al cap de dos anys per la nova consellera, la socialista Bàrbara Galmés. El responsable d'Educació del PP admeté que, tot i que falta precisar "com s'aplicarà exactament el model valencià", el plurilingüisme a les aules "és cap on anam".
Dilluns, el conseller d'Educació del Govern de Camps, Alejandro Font de Mora, anuncià que s'implantarà al País Valencià un únic model d'ensenyament plurilingüe que asseguri la mateixa proporció d'assignatures impartides en català, en anglès i en castellà, tot garantint-ne un mínim del 33%. Mora explicà que garantirà "la presència equilibrada en totes les etapes del valencià i del castellà, respectant el dret de les famílies que els seus fills rebin els primers ensenyaments en la seva llengua habitual, ja sigui el valencià o el castellà".
El canvi suposa que els alumnes no tindran la possibilitat de realitzar els estudis íntegrament en català, excepte les assignatures d'anglès i castellà. Actualment existeixen Programes d'Ensenyament en Valencià (PEV) en què aquesta llengua és la que predomina a l'ensenyament i en què es realitza una introducció del castellà en l'àmbit oral. També hi ha els Programes d'Immersió Lingüística (PIL), que serveixen per introduir al català aquells qui no el tenen com a llengua pròpia. I, finalment, els Programes d'Incorporació Progressiva (PIP), que tenen com a base el castellà i introdueixen el català en l'àmbit oral.
L'anunci es va fer durant les Jornades de plurilingüisme, a les quals també assistí el conseller d'Educació i Ordenació de la Xunta de Galícia, Jesús Vázquez, qui assegurà que no han tingut problemes per implementar el programa, ja que la societat gallega "ha entès perfectament i ha aplaudit" el nou model lingüístic de les aules gallegues. Així i tot, el model gallec ha generat grans protestes en amplis sectors de la població.
Per part seva, el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, alertà que "els canvis es fan sota el trilingüisme, que és una mesura molt sana, però en mans del PP significa arraconar les llengües pròpies"; explicà que "no estam en contra d'aprendre com més llengües millor, però no a costa de la d'aquí", i recordà que ja durant el decret Fiol "hi va haver una resposta contundent a la mesura per part de la comunitat educativa". Des del sindicat majoritari en l'àmbit educatiu, la secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font, digué que no comparteixen en absolut el model valencià, perquè "com a mínim s'ha de garantir el 50% de llengua pròpia i no només el 33%". Per al 9 de juny, Escola Valenciana ha convocat les primeres concentracions contra aquesta mesura a València, Alacant i Castelló.
Rafa, menysprees la llengua pròpia d'aquest país emprant un prejudici, per això dius "salen ganando todos los ciudadanos de las islas". N'hi ha que no hi guanyam res, per tant no confonguis la realitat amb els teus desitjos.