El PSIB-PSOE ha passat de governar la Comunitat, tots els consells insulars i ciutats com Palma, Maó i Vila a tenir tan sols garantides per majoria absoluta la batlia de Lloseta i la d'Algaida, a Mallorca, dues poblacions que no arriben als 6.000 habitants, i la del Migjorn, a Menorca, que en té menys de 1.500. Des del Partit Socialista de Mallorca, analitzen aquesta situació comparant-la amb la de 1995 quan, a la circumscripció de l'illa gran, perderen tres diputats i quedaren tan sols amb vuit. Justifiquen la caiguda actual afirmant que s'hi han vist immersos per la dinàmica estatal del partit.

Tanmateix, la tendència estatal els ha arrossegats perquè, també s'ha de dir, durant els quatre anys que han governat les principals institucions de les Balears, no han estat capaços de garantir una estratègia política i una estructura territorial pròpies, independents del PSOE. La manca d'estructura territorial la demostren els mals resultats als ajuntaments de l'Illa. Tan sols han aconseguit la majoria absoluta a Lloseta i a Algaida, dos municipis amb una població inferiro a 6.000 persones. El 1995, de fet, estaven en una situació més bona, perquè conservaren la batlia de Calvià i pogueren governar al Consell de Mallorca amb pactes.

El PP toca sostre

En l'anàlisi dels resultats, els socialistes es consolen amb el fet que el PP ja ha arribat al seu sostre electoral i que ells, tot i la caiguda, no han perdut cap diputat a Mallorca. Els socialistes han quedat amb els mateixos deu escons que ja tenien. Tanmateix, no conten que s'han mantingut gràcies a la desaparició d'UM, que en tenia tres. Sense UM, haurien perdut representació. És vera que a Mallorca, en les eleccions al Parlament, el PP fins i tot ha perdut devers 600 vots i que en tot l'Arxipèlag ha continuat gairebé igual, amb un creixement mínim. També és vera, però, que el PP tenia el sostre molt alt, amb un percentatge de vots del 46%. És vera que els socialistes han caigut a causa de la dinàmica estatal, sí, però aquesta mateixa dinàmica no els serveix gaire per créixer.

Això es pot comprovar amb l'evolució dels resultats de 2003 respecte dels de 2007. En ple auge de José Luis Rodríguez Zapatero, el 2007 tan sols varen obtenir un diputat més que en les eleccions anteriors i pujaren de nou a deu escons a costa dels partits del Bloc, que el 2003 en sumaven cinc i que quedaren just amb quatre. Aquest diputat que passà de les formacions del Bloc al PSIB era, precisament, de Mallorca. Comparar les dues situacions a partir del nombre de vots resulta encara més grafic. El 2007, els socialistes pujaren a Mallorca amb uns 6.000 vots respecte dels comicis de l'any 2003. En canvi, enguany n'han perduts devers 21.000 en relació amb el 2007. Quan el PSOE creixia, el PSIB en va guanyar prop d'una quarta part dels que ha perdut ara que el PSOE baixa.

Així doncs, del context actual es desprèn que tenen una estructura que no els permet separar-se de la dinàmica estatal del partit quan entra en caiguda lliure, però que alhora tampoc no rep gaire beneficis quan pugen a l'Estat. De fet, el PSIB només creix clarament en les generals de 2008 i, en realitat, no s'hi presenta el PSIB, sinó el PSOE. Una altra qüestió és el vot nacionalista i progressista que aconseguiren aplegar el 2007 i que venia dels partits del Bloc. Aquesta massa de sufragis que anà cap al PSIB per por d'un altre Executiu popular, per vot útil, ha tornat en bona part a les forces que havien integrat el Bloc. Ara bé, si el 2005 la davallada dels socialistes va fer créixer el PSM fins a cotes històriques, ara tan sols ha servit perquè PSM-IV-ExM consolidi l'espai que tenia el Bloc, no perquè creixi. I això, amb una bossa de vots volàtil que no tenen assegurada, de la mateixa manera que no ha estat fidel als socialistes.