Els casos de menors que no estan escolaritzats o no acudeixen de manera regular al centre educatiu continuen creixent a les Illes Balears. La Fiscalia de Menors calcula que durant el 2010 s'arribarà als 500 casos. Durant el 2008 es gestionaren prop de 300 expedients, devers 100 menys que el 2009. Durant el 2010, la xifra s'ha continuat incrementant.
El fiscal José Díaz Cappa, de la Fiscalia de Menors, explica que "només arriben a infracció penal un 5% dels casos" i concreta que "el més normal és que abans de posar la denúncia se solucioni el problema". I és que si en el pitjor dels casos l'absentisme arriba a la via penal, el Codi Penal estableix a l'article 226 que es poden demanar "penes de presó de tres a sis mesos" per a aquells qui no compleixin els deures que marca el fet de tenir la pàtria potestat d'un menor.
En els casos de no-assistència a classe és important distingir entre els que són intermitents i els que són crònics. A més a més, també hi ha el cas de famílies que decideixen no dur els fills a l'escola perquè opten per educar-los a casa. D'aquest darrer grup només uns 4 o 5 casos a l'any arriben a la Fiscalia de Menors. Les situacions de desescolarització solen ser denunciades pels centres educatius o pels veïns. En una segon estadi, arriben els assistents socials del municipi o dels consells insulars i, si en aquesta fase no s'aconsegueix que el nin es reincorpori a l'escola, s'envia el cas a la Conselleria d'Educació i es passa finalment a la Fiscalia. Aquest organisme obre diligències informatives i cita tant els pares com el menor per informar-los que l'escolarització fins als 16 anys és obligatòria. Si malgrat tot no se soluciona el conflicte, es tramita una demanda al Jutjat de Família en què se sol·licita de manera immediata l'escolarització del menor com a mesura de protecció per a ell.
"El mateix absentisme sovint pot encobrir casos de deixadesa cap al menor", reflexiona el Fiscal Cappa. I és que la crisi econòmica i l'alt percentatge d'immigrants a les aules suposen una dificultat més alhora de lluitar contra l'absentisme escolar. Un 16,6% de l'alumnat de primària i un 19,7% dels alumnes de secundària obligatòria són estrangers. Es tracta d'una xifra molt superior a la mitjana estatal, que es troba en un 5,6 i un 6,6, respectivament, segons les darreres dades del Ministeri d'Educació del curs 2009-2010. Aquesta elevada xifra d'inmigrants a les aules es tradueix a la pràctica en el fet que els pares no tenen el coneixement o la convicció de la importància que a l'Estat espanyol té assistir a l'escola per poder trobar una feina qualificada. Costums i creences d'altres països o ètnies que topen amb la legislació espanyola.
Com recorda el fiscal de Menors, també entre l'ètnia gitana "el percentatge és elevadíssim, perquè tenen concebut que l'estudi no és absolutament necessari i consideren que a una determinada edat els infants han d'ajudar la família". Si bé es mostra optimista perquè el missatge de la importància d'escolaritzar els nins "els està arribant i hem aconseguit escolaritzar-ne molts".
La situació actual de necessitat a moltes famílies fa que els fills hagin d'ajudar a casa, però com recorda Cappa, "això no és una excusa, ja que l'educació aquí és gratuïta i cap pare no es pot emparar en el fet que no els pot dur a l'escola per motius econòmics". Sobre si podem parlar d'explotació infantil a Balears a causa de la crisi econòmica, Cappa considera que "es produeix 'explotació' perquè es vulnera el dret a l'educació i el dret a no treballar fins a una determinada edat, però entre cometes".
Amb tot, la tasca iniciada per la Fiscalia, que començà fa uns quatre anys, també està ajudant a fer visible més casos dels que fins ara s'havien comptabilitzat. Segons Cappa, "ara la gent és més conscient que els podem ajudar a eradicar aquest problema...".