Joana Maria Petrus pren possessió avui del nou càrrec. Deixa de ser la directora del Departament de Ciències de la Terra de la UIB, que ha ocupat durant sis anys, per ser la nova Síndica de Greuges de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Tot i les noves responsabilitats, qui fou entre 1999 i 2003 directora general d'Esports, continuarà impartint classes.
Quin és el procediment per arribar a Síndica de Greuges?
El Consell de Govern de la Universitat proposa una persona i aquesta candidatura es fa arribar al Claustre de la Universitat. I és aquest òrgan qui tria el Síndic. El juliol la rectora em va fer la proposta i m'ho vaig pensar perquè encara tenia un any de mandat al departament. Però bé, em semblava que algú havia d'ocupar el càrrec, i si t'ho proposen... Hi ha moments en què no pots defugir les responsabilitats que se't plantegen.
Quina serà la seva feina?
El Síndic de Greuges no té cap poder real perquè no té capacitat executiva. És una autoritat moral i ha d'atendre qualsevol queixa, suggerència o consulta que faci un membre de la comunitat universitària que consideri que ha vist vulnerat algun dels seus drets. Si tingués poder executiu o les seves resolucions fossin vinculants, passaria per damunt dels òrgans escollits democràticament a la universitat i, aleshores, seria un poder paral·lel al del Claustre. No crec que fos bo per a la UIB.
Quines són les principals consultes a què s'enfrontarà?
M'he reunit amb l'anterior síndica i m'he llegit alguns informes. El més habitual són les consultes per qüestions acadèmiques, sobretot en època d'exàmens i d'avaluacions. El personal d'administració, de qui defensam els interessos, és qui menys s'adreça a nosaltres. També tenim consultes d'altres defensors universitaris de la Comissió Espanyola de Defensors Universitaris (CEDU).
Quins projectes vol tirar endavant?
M'agradaria donar continuïtat, ja que és una proposta de l'anterior síndica, a la informatització d'una base de dades amb tots els casos que s'han donat en els últims 10 anys. N'hi deuen haver uns 1.000. La idea és crear una base per poder fer una anàlisi en profunditat de l'evolució. Les resolucions que fa la sindicatura no són vinculants i podria passar que una mateixa queixa es repetís i la solució no s'acabés de posar mai en marxa.
Ara no es té constància de si s'acaben aplicant o considerant les seves resolucions?
No. Per això cal millorar la informació que té la Sindicatura sobre el grau d'efectivitat que han tingut les resolucions que ha plantejat. Si realment les recomanacions que ha fet han tingut eficàcia. La finalitat és evitar que el cas es torni a produir.
I projectes nous?
Un dels objectius que em plantejo es donar a conèixer la Sindicatura a les seus de la Universitat, és a dir a Menorca i a Eivissa. Amb els deu anys d'existència només hi ha hagut dues queixes i tres consultes, i és una estadística suficientment baixa per pensar que no és que no existeixin queixes, sinó que es desconeix l'existència d'aquest servei.
Les resolucions del Síndic han portat alguna vegada a un canvi de normativa?
Sí, algunes de les queixes que s'han portat al Síndic s'han resolt amb un canvi de normativa en l'àmbit estatal. Un alumne amb discapacitat va denunciar que hauria de poder accedir amb igualtat de condicions al campus de la UIB.
El nou càrrec la inhabilita durant cinc anys per a possibles càrrecs polítics?
Sí, i crec que està bé que a la política hi hagi cares noves. Jo vaig ser-hi quatre anys i vaig poder conèixer l'Administració autonòmica per dins. De moment no em plantejo tornar. La dimensió dels temes ara serà diferent. La responsabilitat de ser en una comunitat autònoma és major perquè les decisions afecten més persones, sobretot sí tens capacitat resolutiva que afecta la vida de les persones.
