La magistrada Maria del Carmen González afirma que Maria Antònia Munar havia de ser conscient de tot el que passava a la trama de Can Domenge perquè "no és lògic pensar que tot l'entramat, pla i negociacions es fes a la seva esquena per persones que eren de la seva confiança".

La jutgessa dictà ahir una interlocutòria en què dóna per tancada la instrucció del cas i inicia el tràmits per a l'obertura del judici oral. És a dir, dóna instruccions perquè continuï el procés penal contra l'excúpula d'UM imputada en la causa -l'expresidenta del Consell Maria Antònia Munar, l'exvicepresident Miquel Nadal i els exconsellers Bartomeu Vicens i Miquel Angel Flaquer.

I també contra l'advocat mallorquí Santiago Fiol, qui col·laborà amb la promotora Sacresa, contra el principal accionista d'aquesta empresa promotora Roman Sanahauja i contra l'exdirector general Mario Sanz.

Els fets imputats podrien ser constitutius dels delictes de prevaricació (art. 404); frau a l'Administració (art. 436); facilitació d'informació privilegiada (art. 417); ús d'informació privilegiada (art. 418); i malversació de cabals públics (art. 432). Tots aquests delictes, en el màxim grau, estan penats amb uns 18 anys de presó. Falta saber quines condemnes en demanaran els fiscals. González ha donat un termini de vint dies al Ministeri Fiscal i a les acusacions particulars perquè formulin els escrits d'acusació, sol·licitin l'obertura de judici oral o demanin que el cas s'arxivi.

Desimputats

En l'escrit, la jutgessa ha acordat el sobresseïment provisional i l'arxiu de la causa respecte dels imputats Fernando Rubio (exportaveu del grup popular en el Consell de Mallorca); Mariano Gual de Torrella (excap del servei d'Urbanisme del Consell); Pedro Ferrá Tur (propietari de Construccions Ferrá Tur, empresa que formà part de la UTE que s'adjudicà els terrenys); i els germans i accionistes de Sacresa -fills de Roman Sanahuja- Juan Manuel, Javier, Ricardo i Roman Sanahuja Escofet, així com l'exdirectiu Joan Maria Pujals.

González conclou en l'escrit que "existeixen bastants indicis" que, en la data dels fets, la presidenta del Consell, el vicepresident i els consellers imputats decidiren de comú acord vendre el terreny de Can Domenge a un preu molt inferior al del mercat a l'empresa Sacresa. Afegeix que per dotar d'aparença de legalitat l'operació es va obrir un expedient administratiu d'alienació que conculcava diverses normes i l'interès general. La magistrada apunta que "la corretja de transmissió entre Sacresa i el Consell fou Santiago Fiol, qui va ser contractat per Sacresa per a l'expansió a Palma. També que la persona que dirigia i es responsabilitzà de la preparació del concurs a Sacresa fou Roman Sanahuja Pons, i que l'exvicepresident Miquel Nadal era qui intervenia en la negociació per part del Consell.

Indicis

Pel que fa a Munar, afirma que fou ella qui va "escollir els membres del consell executiu i el vicepresident", de tal manera que fou ella també qui va designar les persones que tingueren actuació material, personal i directa en el procés i en les negociacions fraudulentes; a més, era la presidenta del partit al qual tots pertanyien. La magistrada afegí que "no és lògic pensar que tot l'entramat, pla i negociacions es fessin per darrere per persones que eren de la seva confiança".

Quant a Nadal, diu que "va tenir una intervenció personal activa en la desafectació de Can Domenge, que signà el decret d'aprovació de l'expedient relatiu a la venda de la finca i que participà personal i directament en la transmissió d'informació a Sacresa, com es desprèn de les declaracions d'altres imputats i de la documentació obtinguda en els escorcolls. De Vicens apunta que fou ell qui sol·licità per escrit l'alienació de l'immoble; i que, des del primer moment, va mostrar "la seva opció per la forma de concurs sense que es justificàs de forma raonable per què existien altres factors determinants diferents del preu". També assenyala que fou ell qui, al marge del seu càrrec i competència, va donar per vàlid l'informe de valoració del solar. Amb relació a Flaquer, indica que el seu departament -Economia i Hisenda- era el que tenia la competència per a la tramitació de l'expedient de la polèmica alienació. I que a efectes pressupostaris "mai no li hauria pogut ser indiferent el preu que s'obtingué" de la venda dels terrenys.

Els fets

Els fets, segons la magistrada, consisteixen en la "realització dels acords i les actuacions administratives i de gestió necessàries per a la venda d'un bé immoble, propietat del Consell, a una empresa amb la qual alts càrrecs del Consell havien concertat prèviament per un preu aproximadament inferior a 30 milions d'euros respecte del preu de mercat en aquells moments, i que permetia així construir habitatges a preu lliure, amb la corresponent previsió de beneficis per a l'empresa adquirent". Afegeix que, de resultes de l'operació "el Consell va deixar de guanyar uns 30 milions d'euros, sense justificació legítima i suficient".

L'escrit també considera que en l'expedient de contractació de la venda no es justifica que existeixi un interés públic o general al qual serveixi la forma de concurs. I conclou que "l'opció per a la formula del concurs, a criteri nostre, no és raonable, no està justificada i es contradiu amb la finalitat que, amb la venda, se cerca millorar el finançament". La jutgessa diu que "la fórmula utilitzada de no valorar el preu per damunt del fixat en 30 milions d'euros no té, creiem, cap justicació".

Refusar a consciència

La magistrada González assenyala que no es tracta "d'una actuació merament contrària al dret, que tindria resposta en l'àmbit de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa, sinó que es tracta d'una actuació directament encaminada a satisfer interessos privats. També apunta que, en la data d'alienació i elaboració del concurs, hi ha "indicis que la finca tenia un preu en el mercat, molt superior als 30 milions d'euros i que rondava els 60 milions", entre 52 i 61. I afirma que "no és només que es vengués a un preu inferior al del mercat, sinó que existeixen indicis que es refusà a consciència guanyar més diners".