Amelia Valcárcel (Madrid, 1950) és catedràtica de Filosofia moral i política per la UNED i una reconeguda teòrica de la filosofia feminista. Entre els seus múltiples càrrecs, destaquen el de vicepresidenta del Patronat del Museu del Prado i el de jurat dels premis Prínceps d'Astúries.

Podríem dir que les dones fa relativament poc que gaudim de llibertats?
La llibertat és d'allò que sempre se'n vol més. En termes absoluts, s'ha avançat moltíssim. Però cada persona, individualment, et pot dir que no ha aconseguit els seus objectius. A Espanya, les dones farà 100 anys que podem anar a la universitat i en molts països d'Europa no hem pogut votar fins després de la II Guerra Mundial. Hi ha generacions de dones, com ara la meva, que hem viscut dos mons diferents. Vàrem néixer en un món que tenia una certa similitud amb l'aiatol·lisme. Els canvis en la moral han estat també enormes.

Quins canvis ha experimentat la societat...?
Vostè no existiria i jo, tampoc. La seva professió, per exemple, era exclusivament masculina. Les dones, fa uns anys, no tenien cap mena de vida pública ni dret a la paraula públicament. De cop i volta, les dones tenen estudis superiors i ocupen càrrecs de responsabilitat.

Queda gaire per arribar a la paritat?
Hi ha cinc àmbits en què la presència de les dones és ben magra: l'àmbit polític, l'universitari, el de l'art, la direcció dels mitjans de comunicació i el religiós. I aquests són àmbits de poder.

Els homes porten malament l'entrada de les dones amb força en tots els àmbits que històricament eren seus?
Les dones protagonitzam una innovació social extraordinària, però a costa nostra. La violència dins la parella té res a veure amb la nostra llibertat? Jo tenc la impressió que sí.

Quin paper té la dona en un estat democràtic?
Els poders públics tenen uns pressupostos i una imatge social i han d'utilitzar-los per fer versemblant la seva ciutadania a les dones. Tanmateix, les dones en la vida professional no hi estan de pas: hi estan per quedar-hi.

Què s'hauria de millorar perquè fos possible ser dona i mare?
Per què no escolten les dones que ara tenen 30 anys? Elles veuen que no es poden passar sis anys fora del mercat laboral. Hem de carregar amb això, les dones? El que passa és que no es tenen fills o només un. On són els caps a qui interessa que t'embarassis? Les baixes maternals representen, en temps, menys hores que les dels homes per accident mentre practiquen esport. Algú dissuadirà els homes perquè no practiquin esport? Algú dóna suport a les dones perquè tinguin fills?

Com definiria una dona avui?
Algú que neix dona i que ho arriba a ser d'una manera diferent de la de fa uns anys. Vol tenir una vida professional i té certes dificultats per realitzar-la. Cal pensar que un dels components més forts d'una política democràtica és el feminisme.

Creis que és important que els governs es preocupin per l'ús no sexista del llenguatge?
L'ús del llenguatge és més fort que no ens imaginam, perquè és una de les coses que més toquen la gent. Realment, les dones estan desaparegudes del llenguatge. No consider que sigui el més important a fer, sinó una cosa més a fer. A mi em sorprèn que la gent, per una paraula, sigui capaç d'establir una discussió.El llenguatge és allò que més muta.