Entre el 1996 i el 2008, les Illes Balears van augmentar el deute públic 2.126 euros per habitant, molt més que cap altra comunitat de l'Estat. Encapçalant aquest mateix rànquing, després de Balears hi ha el País Valencià, on durant el mateix període el deute augmentà 1.483 euros per habitant, i Catalunya, amb 1.098 euros per ciutadà.

De fet, segons l'informe Diferències en el nivell d'endeutament de les CA: descentralització de competències i suficiència de recursos, publicat per la Generalitat de Catalunya, les tres comunitats dels Països Catalans són les úniques en les quals entre el 1998 i el 2006 el deute públic cresqué més de mil euros per cada habitant.

A l'estudi també es compara l'endeutament amb el PIB de cada comunitat de l'Estat. Així, el text indica que a Balears és on ha pujat més el deute públic respecte al PIB: un 5,7%. Si l'any 1996 Balears tenia un deute públic del 3,1% del PIB, el 2008 ja havia arribat al 8,8%.

Durant el mateix temps, l'endeutament respecte al PIB escalà un 4,2% al País Valencià i un 3,6% a Castella-la Manxa. Catalunya, en canvi, ja tenia un deute del 8,9 del PIB el 1996 i s'hi mantingué fins al 2008. Aquestes pèrdues hi cresqueren en la mateixa proporció que ho feia el PIB.

Els més endeutats

Amb tot això, les Illes Balears no són el territori amb més deute públic, ja que aquest dubtós premi és per a Catalunya. Segons l'informe, el 2008 al Principat es devien 3.046 euros per habitant. Però les Illes no hi queden gaire lluny, el mateix any se situen tot just en segon lloc amb 2.728 euros. El País Valencià hi queda tercer, amb un deute de 2.627 euros per habitant.

Joan Maria Mussons Olivella, de la Direcció General d'Anàlisi i Política Econòmica de la Generalitat de Catalunya, firma l'estudi i hi fa palès que els tres territoris de parla catalana són els únics de l'Estat que superaven el llindar dels 2.000 euros de deute per habitant l'any 2008.

L'informe també indica que tan sols el País Basc, Navarra, Múrcia i Andalusia aconseguiren reduir-lo entre el 1996 i el 2008. De fet, explica que les comunitats forals -Navarra i el País Basc- han tingut un comportament força més favorable que no les altres pel que fa al deute públic.