Un 15,31% dels estudiants no universitaris són estrangers

Cal pensar que el model de l'Arxipèlag està marcat per elements que el fan singular respecte d'altres d'arreu de l'Estat i, alhora, poc estable. Alguns d'aquests handicaps són, posem per cas, les elevades taxes d'abandonament dels estudis i el percentatge alt de fracàs acadèmic.

Així mateix, cal sumar-hi un factor que amb els anys ha agafat força a les aules, i és l'increment de la demografia escolar a causa de la immigració. Com a exemple, basta remuntar-nos al curs de fa vuit anys, el 2001-2002, per veure que de 8.182 alumnes estrangers es passà a 16.648 només en dos exercicis. Així, en començar el curs 2003-04, s'havia registrat un increment de gairebé el 50% del nombre de nouvinguts als centres docents.

Aquestes són algunes de les dades estadístiques recollides a l'Anuari de l'educació de les Illes Balears corresponent a 2009. Segons alerta aquest informe, "el fenomen de la immigració escolar a les Illes pot desembocar, si no s'adopten les mesures normatives, polítiques, educatives i socials adequades, en la creació de guetos educatius, d'exclusió escolar i social per a alguns centres".

Amb tot, la nostra serà la tercera comunitat autònoma on més creixerà la població en deu anys, just per darrere Múrcia (9,18%) i Castella-la Manxa (11,37%). L'increment serà del 7,82%, fet que suposarà 83.637 residents més per passar dels 1,07 milions d'ara a 1,15 milions el 2019. Aquestes previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que indiquen un notable increment de la població, estan clarament relacionades amb la forta immigració estrangera.

Les etapes educatives

Pel que fa a la distribució d'estrangers en les diferents etapes acadèmiques, en continua el predomini a Primària (39%), seguida de l'ESO (26%), l'etapa infantil (14%), l'educació d'adults (9%), el Batxillerat (4%) i les escoles oficials d'idiomes (4%).

Un altre dels dels fets que es confirmen un curs més és la gran concentració d'aquests estudiants als centres públics en detriment dels concertats i els privats.

En el conjunt de les Illes, el 84 per cent de matriculats estrangers va a col·legis de l'Estat; el 14 per cent als concertats i el 2 per cent, als privats. En el cas de les Balears, la presència d'aquest alumnat les escoles públiques supera de 2 punts la mitjana espanyola, que és del 82 per cent. Això s'entén perquè les classes socials mitjanes opten, encara avui dia, per dur els fills als centres concertats i privats.

Aquest comportament és fruit d'una tradició arrelada en determinats grups socials de molts de pobles i ciutats de l'Arxipèlag i afavorida, a Mallorca, per una important xarxa d'establiments concertats. Aquest panorama planteja necessitats que cal afrontar, segons un dels coautors de l'anuari, Luis Vidaña: "La diversitat dels alumnes als centres educatius de les Illes és possible: simplement, es tracta d'analitzar-ne les dificultats i de cercar les possibilitats de canviar la situació". Caldrà veure si la realitat pressupostària permet fer-ho factible.