El PP balear es pronuncià ahir de manera clara a favor que s'aprofundeixi en l'aplicació de l'anomenada Llei de la memòria històrica per tal de promoure la localització, identificació i exhumació de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil. Es dóna la circumstància que es tracta d'un projecte legislatiu al qual el PP estatal s'oposà quan s'aprovà en el Congrés dels Diputats l'any 2007. El grup parlamentari del PP balear, en boca del diputat Antoni Serra, argumentà que no pot estar en contra de proporcionar "pau personal" als familiars de víctimes de la Guerra Civil que volen localitzar i recuperar les seves restes. La proposició no de llei presentada en el ple d'ahir pel grup Bloc, formulada en aquest sentit, s'aprovà així per unanimitat de la Cambra.
En el text s'insta el Govern de l'Estat a introduir en l'esmentada Llei de la memòria històrica l'aprovació d'un pla de "localització i identificació de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil i la repressió política posterior". Aquest pla hauria d'incloure la pràctica d'exhumacions, a càrrec de les administracions, perquè els descendents de les víctimes puguin recuperar-ne les restes. Miquel Àngel Llauger, diputat del Bloc, defensà la proposició argumentant que, com han deixat palès les recents indicències processals en l'autorització d'exhumacions de fosses comunes -com ara les dictades sense èxit pel jutge Baltasar Garzón-, l'actual legislació és insuficient per donar "instruments legals eficaços" per fer realitat el desig dels familiars de les víctimes de trobar les seves restes i, a més, redueix el paper de l'Administració de l'Estat a oferir col·laboració, en lloc de fer-la responsable.
El PP acceptà la proposició amb la introducció d'una esmena perquè es fes extensiva "als damnificats de tots els bàndols existents" en la Guerra Civil. Llauger ho consentí, tot i recordar que "les fosses comunes que resten pendents de localitzar no són les del bàndol nacional, que durant el franquisme ja es recuperaren i les seves víctimes tingueren aleshores el reconeixement, mentre que les de la resta, les del bàndol republicà, no".
Amb tot, el diputat del Bloc reiterà la premissa que "totes les víctimes són iguals i han de tenir el mateix reconeixement", a pesar del fet que "només unes ho foren per defensar la legalitat".
500 desapareguts a Balears encara per localitzar
El diputat Miquel Àngel Llauger apuntà durant el debat d'ahir que a Balears hi ha prop de 500 víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme que encara es troben desaparegudes, d'un total de 40.000 en el conjunt de l'Estat. El representant del Bloc també es referí a les fosses comunes existents a Balears -principalment les de Palma, Manacor i Porreres- i indicà que els treballs haurien de començar mitjançant l'elaboració d'un cens de desapareguts i l'establiment de diferents protocols, ja que es tracta d'un "treball complex". La Conselleria d'Afers Socials, gestionada pel Bloc, ja ha afavorit la creació del Memorial Democràtic per impulsar iniciatives de l'Administració en aquest sentit.
