El Govern no preveu revisar la seva política fiscal amb vista a l'any que ve. L'Executiu ha començat a preparar els pressuposts de la Comunitat de 2009 sense incloure canvis en la càrrega impositiva que suporten ara els ciutadans a través dels tributs que gestiona l'Administració autonòmica. Ni augmentarà els imposts per compensar la caiguda de la recaptació per ingressos tributaris, ni en crearà de nous, ni tampoc els rebaixarà per tal d'incentivar l'activitat econòmica. Són dues de les opcions amb les quals podria treballar el Govern davant la crisi.
La decisió de la Conselleria d'Economia i Hisenda suposa que no hi haurà canvis en el pagament dels principals tributs que gestiona totalment la Comunitat -l'Impost de Transmissions Patrimonials, l'Impost d'Actes Jurídics Documentats i l'Impost de Successions i Donacions- i tampoc respecte dels trams que li corresponen sobre els que gestiona l'Estat -Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i l'IVA-.
Durant el present exercici, la crisi ha provocat a Balears una caiguda espectacular dels ingressos per aquests imposts durant els primers sis mesos de l'any, per primera vegada per sobre de la mitjana registrada a la resta de comunitats, una mostra de la magnitud de la recessió, atès que són els principals tributs que graven l'activitat econòmica i el consum. La situació ha generat a curt termini un greu problema de liquiditat a l'Executiu i, a mitjan termini, representarà tancar els pressuposts d'enguany amb un elevat dèficit que s'afegirà als prop de 700 milions d'euros de nou endeutament amb què s'elaboraren els comptes. Així les coses, amb la previsió del mateix departament de Carles Manera que la situació econòmica no millorarà encara substancialment durant el 2010 -preveu un decreixement del PIB del 0,8%-, el Govern haurà de retallar la despesa pública per poder mantenir l'esforç inversor sense que el dèficit es dispari fins a límits insostenibles.
‘No' al cèntim sanitari
La decisió del Govern de no revisar la política fiscal també implica que no es preveu l'aplicació de fórmules com l'anomenat cèntim sanitari, un gravamen sobre els carburants que algunes comunitats autònomes feren servir en el seu moment amb l'autorització de l'Estat per tal finançar el sistema sanitari. Al marge que l'Executiu no vulgui optar per aquesta alternativa, l'aplicació de l'impost sanitari va ser recorreguda per la Comissió Europea l'any passat, la qual cosa fa que moltes autonomies ja l'hagin descartat pels problemes jurídics que se'n podrien derivar.
La major cessió que atorga el nou finançament no compensarà el descens de la recaptació
La major gestió sobre els imposts de la qual disposaran les comunitats autònomes amb l'aplicació del nou model de finançament no compensarà el pronunciat descens en la recaptació que s'està registrant a causa de la crisi. Aquesta previsió, assenyalada la setmana passada en un informe de l'agència d'avaluació de riscs financers Standard & Poor's, podria haver ‘temptat' encara més el Govern a augmentar els imposts per tal d'afrontar la caiguda dels ingressos.
Amb el nou sistema de finançament, la gestió de les comunitats sobre els tributs no cedits passarà del 35 al 50% pel que fa a l'IVA, del 33 al 50% sobre l'IRPF i del 40 al 58% respecte dels imposts especials com el tabac o els carburants. A més d'això, els governs autonòmics gaudiran de més capacitat normativa sobre l'IVA i l'IRPF, és a dir, que podran fer rebaixes o increments de les càrregues impositives dels trams que els corresponen. L'esmentat informe també advertia que el dèficit públic de les autonomies es podria disparar fins a límits perillosos durant l'any que ve i situava les Balears com la tercera comunitat en una situació de més risc en aques sentit.
