La prova més fefaent de les irregularitats en la construcció del Palma Arena és que es tracta d'un velòdrom no homologat per la Unió Internacional de Ciclisme (UCI). Encara que l'objectiu era situar-lo al costat de referents mundials, com ara el velòdrom d'Atenes i el de Melbourne, les presses derivades de la necessitat de tenir-lo a punt per disputar-hi els mundials de ciclisme en pista de 2007 acabaren desvirtuant el projecte estrella de Matas. No tan sols pels defectes que presenta la fusta que en cobreix la pista -tal com comprovà ahir dBalears-, sinó també per les grans mancances de tota la infraestructura, que impedeixen fer del Palma Arena un pavelló esportiu multidisciplinari com el que es preveia.
Dos anys després de la seva inauguració i 110 milions d'euros invertits, el que havia de ser un velòdrom per a l'alta competició ha acabat sent un poliesportiu ple d'irregularitats. No sols és que s'hagin limitat les possibilitats que havia d'oferir, sinó que el potencial desaprofitat que té el Palma Arena passa factura cada dia. Els 9.000 euros que costa tenir-lo en funcionament cada matí només serien rendibles si s'hagués inaugurat en plenes condicions. Els defectes del cablatge, la falta d'un menjador per als joves esportistes i la gran quantitat de sales buides que encara s'han d'habilitar impedeixen que es pugui aprofitar l'espai. Ni els joves esportistes d'alt rendiment s'hi han pogut traslladar ni tampoc les federacions esportives poden gaudir encara dels locals promesos.
Velòdrom no homologat
Després de la disputa del Mundial de 2007, el pavelló presentà les primeres febleses just acabat d'inaugurar. Hi havia goteres! Poc després, durant l'estiu, el personal es queixà perquè l'aire condicionat no funcionava. Al cap d'un parell de quilòmetres rodats damunt la preuada pista de fusta siberiana, hi començaren a aparèixer unes estelles que impedeixen que el Palma Arena sigui homologat per la UCI. Com pot ser que unes instal·lacions amb un marcador de 2 milions d'euros tinguin tant per desitjar?
