algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

Antich tira endavant la llei que li permetria avançar les eleccions

El Consell de Govern aprova el projecte legislatiu que deslliga de manera definitiva els comicis dels consells insulars dels autonòmics, com preveu el nou Estatut

El Consell de Govern aprovà ahir el projecte de llei electoral dels consells insulars, que ha de regular els processos de tria popular a les administracions illenques de manera deslligada dels comicis autonòmics, com preveu l'article 64 del nou Estatut. Es tracta d'un text legislatiu que esdevindrà l'eina amb la qual el president del Govern, Francesc Antich, podrà avançar les eleccions sense témer repercussions jurídiques. La proposta iniciarà la tramitació parlamentària a partir del setembre per ser acceptada definitivament.

El nou Estatut atorga al cap de l'Executiu la potestat de dissoldre el Parlament abans de complir el mandat de quatre anys i en les passades eleccions els representants en els consells insulars ja foren escollits amb una llista separada. No obstant això, darrerament s'havia evidenciat un buit jurídic que qüestionava que el president del Govern pogués desfer la Cambra sense haver de fer-ho també en els consells insulars fins que no s'aprovàs la llei específica prevista a l'Estatut.

L'assumpte s'ha convertit en una qüestió cabdal en patir el Pacte algunes de les seves crisis més greus durant el darrer any, especialment arran de la imputació judicial del diputat i exportaveu d'UM, Bartomeu Vicens, pel cas Son Oms. Tant si hagués passat pel cap d'Antich o no avançar les eleccions, el fet és que la Conselleria de Presidència encarregà una sèrie d'informes jurídics sobre aquesta possibilitat pels dubtes existents i la resposta majoritària va ser instar a l'aprovació de la llei electoral específica dels consells abans de fer-ho. El PP ja havia advertit que podria impugnar la convocatòria anticipada de comicis per aquest motiu.

El projecte de llei aprovat ahir pel Govern regula altres qüestions dels processos electorals als consells insulars després del canvi substancial en el sistema de tria de membres, en què els consellers electes ja no són els diputats escollits al Parlament de cada illa. S'estableix amb claredat que el termini de quatre anys previst per al mandat dels consellers no es pot escurçar, com succeeix amb els regidors de les corporacions municipals i al marge del que passi en la Cambra autonòmica.

El PSM proposà rebaixar del 5% al 3% dels vots el mínim exigit per tenir representació

Durant les negociacions per elaborar el projecte de llei electoral dels consells insulars, el PSM suggerí rebaixar el mínim de vots exigit per tenir representació en aquestes institucions. La coalició volia que es passàs del 5% dels sufragis que es requereix a només un 3%.

En les darreres eleccions al Consell de Mallorca, el PSM superà el 10% dels vots creant la coalició del Bloc per Mallorca juntament amb Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana. La proposta de la formació nacionalista no ha acabat amb l'acceptació en el text aprovat ahir pel Govern, perquè ha considerat que aquesta qüestió s'ha de tractar en la reforma de la llei electoral de les Illes Balears. Si només s'hagués introduït en el text dels consells, al Parlament s'hauria mantingut el 5% exigit.

Aquesta elevació del llistó per tenir representació institucional va ser impulsada al començament dels anys 90 per l'expresident del Govern Gabriel Cañellas, en una decisió que aleshores es va entendre com un intent d'eliminar Unió Mallorquina del mapa polític.

Nova elecció de president

La llei electoral aprovada ahir per als consells estableix les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat dels seus membres i, a més, diferencia el sistema de tria de la presidència, que fins ara era com el dels ajuntaments, perquè n'hagi d'obtenir la majoria simple del ple i no sigui suficient ser la llista amb més sufragis populars.

La llei de comerç prohibirà les grans superfícies dins sòl rústic

El Consell de Govern va aprovar ahir l'avantprojecte de la llei de comerç per complir el compromís de fer-ho abans que acabàs aquest mes. La normativa elaborada pel departament de la consellera Xesca Vives suposa l'adaptació de l'ordenació de l'activitat comercial de les Illes a la directiva europea de serveis, també anomenada Bolkenstein. L'entrada en vigor de la nova norma, que ara iniciarà una tramitació parlamentària, implicarà l'aixecament de l'actual moratòria de grans superfícies comercials existent a les Balears.

El Govern ha volgut que la normativa s'adapti tant com és possible a la realitat i a les necessitats del teixit comercial de les Illes i que les mesures liberalitzadores que implica la directiva europea tinguin el menor impacte negatiu sobre el comerç urbà. Així, la llei prohibirà la implantació d'establiments comercials en el sòl que no tingui consolidats el caràcter i la condició de ser urbà, tret que es tracti de negocis vinculats a explotacions agràries que hagin de ser ubicats forçosament en terrenys rústics.

La Conselleria de Comerç, Indústria i Energia també ha volgut establir un nou concepte de gran establiment comercial, per al qual es fixen uns límits que hauran de ser superiors a 700 metres quadrats en el cas de Mallorca, 400 m2 a Menorca i a Eivissa i 200 m2 a Formentera. La consellera Vives manifestà dijous que confia que el PP doni suport a la llei per tal que tingui una tramitació ràpida al Parlament i es pugui aprovar per lectura única.

D'altra banda, el Consell de Govern acceptà ahir diferents partides de despeses per pal·liar els efeces de la crisi econòmica. Treball i Formació concedirà 6,7 milions d'euros als ajuntaments per a la contractació de treballadors desocupats, mentre que Afers Socials destinarà 2,8 milions a diverses entitats sense ànim de lucre per a accions socials i 75.000 euros a la Creu Roja per a ajuts urgents a les famílies.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joana Maria, fa mes de 13 anys
Eleccions ja, Fora PSM de mobilitat!
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente