Uns parlen de seguretat, legalitat, necessitat, consens... Uns altres parlen de cuidar la natura, el paisatge, la tranquil·litat... Conceptes en principi no antagònics, però el conflicte actual sobre l'ampliació del port d'Eivissa demostra el contrari.
L'Autoritat Portuària de les Balears (APB), que depèn del Ministeri de Foment, té projectades unes obres per ampliar el moll que comporten la construcció d'unes plataformes de 7,5 hectàrees sobre la mar. Francesc Triay, president per segon cop de l'organisme, assegura que l'únic objectiu és reduir la massificació de gent i mercaderies que des de fa anys pateix el port d'Eivissa, una situació que hi provoca inseguretat. Triay ja intentà fa deu anys, quan era per primer cop president de l'APB, tirar endavant la iniciativa.
El grup ecologista eivissenc GEN-GOB comparteix amb l'APB la sensació que la situació d'ara és insostenible. Però no entenen que per desmassificar el moll s'hi hagin de dur a terme unes actuacions que, un cop acabades, permetran que rebi encara més creuers i, per tant, més turistes. Mariano Marí, del GEN-GOB, explica que consideren les obres "innecessàries i sobredimensionades". "És ver que els mesos de juliol i d'agost el port és un caos. Però el moll previst serà infrautilitzat tots els altres mesos".
Des de l'Autoritat Portuària contesten que aquest pla hi descongestionarà el trànsit. Un estudi tècnic de l'abril passat de l'empresa APIA XXI, però, no garanteix que les instal·lacions noves comportin un tragí lleuger. De fet, es calcula que si el futur port funcionàs just al 50% de la seva capacitat, ja quedaria saturat. La previsió guanya interès si tenim en compte que l'informe fou encarregat per la mateixa APB. És interessant també l'evolució de les administracions locals, i en especial del socialista Xicu Tarrés, exbatle d'Eivissa i actual president del Consell Insular.
L'any 1999, quan hi havia en joc el nomenament d'Eivissa com a ciutat Patrimoni de la Humanitat, Tarrés era batle i s'oposà al projecte, que proposava llavors l'Autoritat Portuària, de construir les plataformes de 3,5 ha. Avui les obres hi preveuen el doble d'hectàrees, però tenen el suport de Tarrés davant el Consell Insular d'Eivissa. L'únic canvi polític significatiu és que fa una dècada el Ministeri de Foment era en mans del Partit Popular i avui és socialista. Jaume, efectivament, explica que la iniciativa té "el consens de les administracions".
Marí creu que, independentment de qui ocupàs el poder, l'APB ha guardat el projecte als calaixos per esperar el moment oportú per recuperar-lo. I és que el panorama ha canviat molt en deu anys. Com un nen capritxós que no valora el que té, el repte que suposava per a Eivissa aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat exercia llavors molta més pressió que no pas l'actual possibilitat de perdre-la. El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, afirma que vetla perquè el projecte no malmeti la natura, però, sobretot, repeteix que el Govern balear "no hi té competències".
Segons la presidenta del GEN-GOB, Neus Prats, l'apatia dels eivissencs per les obres no hi representa un suport, sinó que seria conseqüència del desgast sofert durant les mobilitzacions de fa tres anys contra l'autopista, que s'acabà construint igualment. Si els qui parlen de "legalitat i necessitat" només han d'esperar el seu moment, els qui parlen de "natura i tranquil·litat" han d'estar constantment alerta.
