Balears és, després de Catalunya, la comunitat autònoma que serà més beneficiada per l'aplicació del nou model de finançament. El conseller d'Economia, Carles Manera, s'atreví ahir a fer-ne els primers càlculs i assenyalà que, si les Illes reben 500 milions d'euros anuals addicionals, això suposarà una distribució de 485 euros per càpita més. Així ens trobaríem per sota dels 520 euros per habitant que rebrà Catalunya i per sobre de la resta.
Tot i haver fet aquesta estimació, Manera va remarcar que el seu departament no ha volgut entrar en el "festival de xifres" que, a parer seu, s'ha realitzat els darrers dies perquè moltes comunitats "fan projeccions d'acord amb indicadors que no diuen res". Això ha propiciat que "la suma de tot superi els 11.000 milions d'euros", la quantitat que l'Estat ha aportat per al nou sistema de finançament.
El responsable econòmic del Govern argumentà que la situació de Balears queda garantida perquè, en qualsevol cas, agafarà la part que necessiti per arribar a la mitjana estatal de la partida per càpita d'allò que destina al Fons de Suficiència, entre 220 i 240 milions anuals. "Obtindrem una xifra tan important que fa escassos mesos ningú no ho podia imaginar", augurà Manera.
Des de l'oposició, el PP reclamà ahir que almenys un 33% del finançament autonòmic es destini als ajuntaments, perquè els populars asseguren que l'actual model econòmic municipals és "insostenible". El president insular del PP de Mallorca, Joan Rotger, explicà ahir la reunió mantinguda dimarts per aquesta qüestió amb batles, portaveus municipals i regidors d'Hisenda del partit, que fou presidida per Rosa Estaràs.
Rotger exigí al president Antich que sigui "transparent" pel que fa al nou finançament autonòmic i reclamà la immediata convocatòria de la Mesa del Pacte Local per tal d'avançar en l'aclariment de les competències municipals i la seva dotació econòmica. "Els municipis també som Estat", digué el president insular a l'hora de resumir les reivindicacions.
