Les primeres reaccions de les formacions polítiques davant la proposta definitiva per millorar el sistema de finançament coincideixen en un punt: no convencen. El nou president d'UM, Miquel Àngel Flaquer, apuntà que "no coneixem la lletra petita de l'acord, però nosaltres aspiràvem a 3.000 euros per habitant i any, i això suposa que qualsevol xifra que estigui per sota dels 700 milions d'euros és insuficient". En opinió de Flaquer, la proposta del Govern central no té en compte el dèficit històric de finançament que arrosseguen les Illes ni el compromís que assolí Zapatero". Això sí, valora l'esforç que ha fet el PSIB en la negociació.

Biel Barceló, portaveu del Bloc al Parlament, es mostrà molt prudent. "Primer analitzarem les xifres, però d'entrada no s'han tingut en compte fets com el dèficit històric de les Balears i no sabem què pagarem cada any al fons de suficiència". En opinió de Barceló, que Balears estigui en la mitjana estatal en finançament per càpita "és una reclamació de mínims, les xifres no són per tirar coets, no som davant un superacord". El PP, mentrestant, critica que el pla s'apliqui en un termini de tres anys. "No es pot ajornar el sistema tres anys, perquè llavors segur que Zapatero no continuarà en el Govern", afirma Rosa Estaràs, qui considera que per ser a la mitjana de finançament per càpita Balears hauria de rebre entre 600 i 1.000 milions; tot el que estigui per sota "és un mal acord".