Des del galliner del teatre d'Artà, Miquel Nadal va veure ahir com s'escenificava la fi de la seva curta etapa de president d'Unió Mallorquina i com la seva antecessora en el càrrec, Maria Antònia Munar, recuperava el protagonisme que havia perdut durant el darrer any i mig. Amb un somriure d'orella a orella, la presidenta d'honor va estar més estona a l'escenari que el nou president del partit, Miquel Àngel Ferrer. Ella ocupava un lloc destacat en el bàndol dels guanyadors.
Nadal passà llargues estones fora de l'auditori, com si el congrés extraordinari del seu partit no el concernís. I quan entrà al teatre, s'ho mirà d'enfora. S'assegué devora la sortida, a la penúltima fila, amb tots els seus. Al costat hi tenia Cristina Cerdó, Antoni Moragues i Enric Molina. El "vet" a Molina per a la direcció havia estat el detonant aquesta setmana de la decisió dels nadalistes d'auto-excloure's dels òrgans de direcció.
Ahir, els nadalistes encara reberen dos cops més en forma d'esmenes presentades pels munaristes. La primera, per col·locar dins el comitè de Palma que controla Nadal els 23 membres del nou consell polític elegits en aquest municipi, tots munaristes, i que s'hauran de sumar als 88 membres actuals. La segona, per deixar fora de les mans de Nadal el reglament que regularà el procés congressual de Palma.
La maniobra no agradà gens a l'expresident d'UM, que optà per no participar en la votació de la ponència d'estatuts del partit. Quan tornà a entrar al teatre, apludí tímidament les intervencions. Els seus tampoc no aplaudiren gaire, llevat del moment en què Flaquer agraí la tasca dels anteriors presidents, entre ells Nadal.
"Jo no som el protagonista", respongué Nadal per evitar els periodistes. No pujà a l'escenari i només s'hi apropà per felicitar els guanyadors. Després desaparegué.
Miquel Àngel Grimalt, que durant uns mesos aparegué com a rival de Nadal en un hipotètic congrés, encara tingué menys protagonisme que l'expresident.
Munar, en canvi, es deixà estimar. Se situà a primera fila, devora el nou president del partit, i rebé totes les felicitacions. "Anirà bé", digué a un dels qui li donaren maneta. Quan la cridaren a l'escenari, fou de les més apludides. Després, també desaparegué.
I quedaren els militants d'UM, amb cara de cansats de bregues internes i de malbaratar dissabtes de sol per discussions que no saben ni a què venen. No tenen garantida la tranquil·litat que desitgen, perquè després s'haurà de resoldre el tema de Palma i els candidats.
