Les obres del Pla de carreteres afectaran 24 àrees protegides

Ho afirma el GOB, que retreu a PSOE i Bloc una planificació “decebedora”, que és “sempre igual”. Diu que les rondes “incentiven” l'urbanisme i veu “irresponsable” potenciar el cotxe

Quim TorresPalma12/03/09 0:00

El Pla de carreteres, aprovat inicialment pel Consell i que ara modificarà, inclou 73 actuacions entre 2009 i 2016, que afecten 24 àrees protegides per la Llei d’espais naturals, i 47 entre 2017 i 2014. En total, preveu actuar sobre 560 quilòmetres de carreteres, dels quals 11 seran de nou traçat, 452 seran ampliacions i 97 seran rondes i variants. Només la primera fase suposarà una inversió de 1.878 milions, dels quals 676 seran per construir les vies. Així ho posa de manifest un informe del GOB, que considera que el Pla de carreteres és "sempre igual", perquè amb ampliacions d’autopistes, nous desdoblaments, el segon i el tercer cinturó de Palma, rondes i variants es posa "més llenya al foc".

L’entitat farà al·legacions al pla, en exposició pública fins dia 27, però el Pacte també aprofitarà aquest període per modificar el redactat que ells mateixos acceptaren amb la intenció d’evitar l’ampliació d’autovies o variants innecessàries. El pla definitiu s’ha d’aprovar a l’abril, però el gener s’hi hagué de donar el vistiplau d’urgència perquè l’anterior havia caducat i hauria fet decaure les reserves de terreny previstes per fer-hi carreteres i s’haurien pogut donar llicències en futurs traçats. Els ecologistes alerten de la proliferació de variants i rondes, que "es converteixen en un incentiu per urbanitzar els afores dels municipis". Avisen que les noves autovies i desdoblaments plantejats responen a un model viari que "crèiem descartat amb l’arribada del Pacte". I consideren "irresponsable" continuar incentivant el transport privat per carretera perquè va en contra de la lluita contra el canvi climàtic.

El GOB entén que es perd una "oportunitat històrica" per dibuixar una política de mobilitat i no només de carreteres i demanen coordinació entre Consell, Govern i Cort. L’entitat creu "decebedor" que partits progressistes plantegin un model que ells mateixos "havien donat a entendre que consideraven obsolet i que han rebutjat públicament". Per això, "demanam al PSIB i al Bloc, especialment, que expliquin als ciutadans on és el canvi, perquè nosaltres no el veiem per enlloc".