algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
21°

“El finançament no ho resoldrà tot”

Manera avisa que per molt que arribi de l'Estat quedaran problemes per resoldre. No serà el “nirvana”, diu. Presenta un informe que xifra entre 800 i 1.600 milions el que ha deixat de rebre Balears en quatre anys. Afirma que el nou sistema no compensa “deutes històrics”, però ell negocia per recuperar-ne part

El conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, advertí ahir que la millora del sistema de finançament no serà el "nirvana", perquè "no resoldrà tots els problemes" de Balears. "En corregirà molts", advertí, però "haurem de continuar treballant amb pressuposts més ajustats, controlant la despesa i sent més rigorosos amb el sector públic". Així ho afirmà ahir en la presentació de l’informe de conjuntura econòmica, que inclou un monogràfic sobre finançament. L’estudi, del qual ja informà dBalears, posa de manifest que el dèficit de finançament acumulat per Balears en el període 2002-2006 és d’entre 814,4 i 1.632,4 milions d’euros. És a dir, que les Illes han deixat de rebre amb l’actual sistema entre 200 i 400 milions anuals, perquè no s’ha tingut en compte el creixement poblacional i s’han aplicat unes regles de modulació que les han perjudicades.

Manera afirmà ahir que aquest estudi s’ha fet servir en la negociació del nou finançament, però afegí que el futur sistema no preveu compensar "deutes històrics" de les comunitats, com en el cas de Balears. Amb tot, avançà que es negocia amb Madrid perquè el nou model no valori només el pes poblacional de les Illes –suposen el 2,4% de la població de l’Estat–, sinó el fort creixement demogràfic que han patit –un 30% en deu anys–, que el sistema no ha tingut en compte a l’hora de repartir els recursos. D’aquesta manera, es compensaria part del dèficit acumulat. Concretament, el Govern pretén que dels 7.000 milions addicionals que posarà l’Estat no n’arribin només a les Illes un 2,4%, que és el que pertocaria per població, sinó més, ja que l’aportació s’hauria de ponderar en funció del creixement del 30%. Segons Manera, l’aplicació d’aquest criteri també afavoriria Madrid, Múrcia, València i Catalunya, amb fort creixement poblacional.

El conseller recalcà que Balears té una capacitat d’influència molt limitada, "no tenim grups parlamentaris potents ni som decisius a Madrid", afirmà referint-se al poc pes dels diputats del seu partit, a diferència dels grups catalans. Per tant, continuà, el Govern ha de negociar amb les armes que té i que són les dades "homologades" i reconegudes per tots en què es veu que les Illes estan mal finançades. Manera no volgué fer pública la xifra de finançament addicional reclamada pel Govern, però recordà que assumeix la forquilla de 300 a 600 milions de la plataforma. Tot i que apuntà que 350 milions més serien "benvinguts", també digué que no s’hi conforma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.