L'ONU dóna l'esquena a Pau Casals

Ara, amb la demanda esmentada, el senador autonòmic pretén que l’Estat espanyol intercedeixi davant l’organització internacional per fer que es dignifiqui la figura de Pau Casals. Les dues preguntes que Sampol formalitzà ahir per escrit al Senat són les següents: Per quin motiu es canvià el programa i no s’interpretà l’Himne de les Nacions Unides, estrenat dia 24 d’octubre de 1971 a la seu de l’ONU de Nova York? i Creis que és oportú que el Govern proposi a les Nacions Unides la regulació de la interpretació de l’Himne de les Nacions Unides als actes solemnes que celebri l’organització? "Les paraules de Casals –explicava ahir Sampol–, amb una gran càrrega identitària, tingueren un èxit aclaparador el 1971. Hauríem de pensar quines conseqüències tindrien a dia d’avui si algú gosàs manifestar la seva catalanitat sense embuts des d’un organisme com l’ONU. Ben segur que la caverna més reaccionària hi diria la seva!".

Els proscrits

Segons Bartomeu Mestre, una altra de les possibles causes que el Govern franquista hauria utilitzat per pressionar les Nacions Unides i fer proscriure l’himne hauria estat la manifesta homosexualitat d’Auden, l’autor de la lletra. "Les dues preguntes presentades per Pere Sampol –comentà ahir Mestre– són encertades. Tanmateix, però, jo pens que el mateix ministre Moratinos també hauria d’assumir aquesta reclamació i demanar a les Nacions Unides que es reguli la interpretació de l’himne. No s’hauria de tractar el tema de manera partidista. Allò que és indiscutible és que aquesta peça, més enllà de la seva càrrega simbòlica, és una manifestació artística".

"L’himne de Casals i Auden no ha estat tocat de manera oficial d’ençà d’aquell mateix any de 1971. Si tornàs a sonar a les Nacions Unides, esdevindria un acte de reconeixement a dues persones que foren silenciades per qüestions alienes a l’art", remarcà Balutxo. Ara, Sampol fa comptes que l’Executiu central contesti la seva petició per escrit en menys de 20 dies. Tot i això, el senador no descarta que si el ministre d’Afers Exteriors fa alguna compareixença pública, no pugui manifestar-se sobre aquest tema. El fet que aquesta iniciativa prosperàs significaria que l’ONU deixaria de donar l’esquena a l’obra del músic català, després d’anys d’haver romàs dins el silenci.