La consciència social que s’ha assolit els darrers anys respecte de la violència masclista és un factor cabdal per combatre aquest flagell. Els mitjans de comunicació hi han jugat un paper molt important fent públics molt casos que abans quedaven a dins de les cases. En canvi, el maltractament contra la gent gran és un tema que es podria qualificar de tabú i no se’n parla; ni als mitjans, ni als àmbits polítics. Però és una realitat punyent: tot i les poques dades que hi ha sobre aquest assumpte, a l’Estat espanyol n’hi hauria entre 260.000 i 720.000 potencials víctimes (el percentatge es mouria entre el 5 i el 10%).

El psicòleg Fernando Rivera no atribueix aquest silenci a la manca d’interès, ni al desconeixement, sinó més aviat al sentiment de vergonya que produeix aquesta realitat: "La manca de respecte i consideració duta a la seva màxima degradació a través del maltractament dels seus grans", diu.

De què parlam?

Quan els experts fan referència al maltractament contra la gent gran, parlen de qualsevol acte o omissió que produeixi dany, intencionat o no, practicat sobre persones de 65 anys o més.La tipologia n’és molt diversa i va de la negligència a l’abandó, tot passant pels danys físics, les humiliacions i les intimidacions. També constitueix maltractament impedir a les víctimes el control dels seus doblers. Una altra varietat és allò que Rivera denomina acarnissament terapèutic, és a dir "una actuació dirigida a perllongar la vida biològica d’un pacient amb malaltia irreversible o terminal amb mitjans tècnics desproporcionats i benefici nul o que el pacient entén que són extraordinaris i els rebutja per molests o dolorosos".

Un cas paradigmàtic d’aquest maltractament és sondar indiscriminadament, cosa que es fa de manera protocol·lària i habitual en residències i hospitals. L’abandó, la negligència i l’abús psicològic en són les tipologies més freqüents i arriben fins i tot als 70%; d’abusos sexuals se’n registren menys. D’altra banda, un 30% de les víctimes pateixen més d’una classe de maltractament. Tanmateix, resulta molt difícil parlar de dades, si bé la major part de la comunitat implicada en l’estudi accepta que de cada sis casos, cinc no seran reconeguts.

El maltractador

Pel que fa a la figura del maltractador, també en manquen dades, però alguns estudis realitzats en l’àmbit hospitalari parlen d’un estereotip que seria: dona, major de 60 anys, urbana, amb una nivell de formació entre mitjà i baix i vinculada a la víctima en primer grau. Tot i que aquesta violència és injustificable, les condicions en què els cuidadors exerceixen la seva tasca "poden abocar a fets de maltractament". Per exemple, hi ha una manca de protecció social que pot provocar la solitud dels cuidadors, i també la sensació de càrrega o d’estrès extern.

A més, en són factors precipitants les relacions de dependència, intercanvi, l’aïllament social o la transmissió intergeneracional del comportament violent. Per combatre aquest maltractament són necessàries la prevenció, l’educació i la detecció precoç, però també cal una conscienciació social com la que hi ha respecte de la violència masclista. "No vull alarmar, però cal conscienciar", conclou Rivera.

Cal un canvi

No hi ha cap llei específica per abordar la violència contra la gent gran. La Llei de dependència no fa esment en el seu articulat de la prevenció del maltractament a la gent gran, tot i que algun paràgraf deixa entreveure certa preocupació per aquest fet. Per Rivera, cal un canvi legislatiu que garanteixi que es cobreixen les necessitats assistencials dels vells. El psicòleg també considera que s’ha de garantir la vigilància de les cures que se’ls dispensin i exigir el compliment de les normes que recull la Constitució espanyola i les lleis d’acció social de les comunitats autònomes. Així mateix, apunta que caldria que la Justícia actuàs en aquest camp amb celeritat i que s’imposassin sancions exemplars.