Sebastià Girard Figueres (Perpinyà, Catalunya Nord, 1976) és el cap de programació de català de France 3, el canal de la televisió pública francesa que fa deconnexions per a les anomenades regions. Girard parla de la manera de fer televisió allà i de la necessitat que tenim d’establir contactes amb la resta de televisions de l’àmbit dels Països Catalans.

Quin paper tenen les televisions regionals en la societat francesa?

Les regions televisives no es corresponen amb les regions administratives. Catalunya Nord forma part d’una gran àrea, anomanada Sud, que aplega 13 departaments diferents, catalans i occitans. La seu es troba a Tolosa de Llenguadoc. A Perpinyà, hi ha una delegació local, que és de les més antigues de la xarxa. De dilluns a divendres fem un informatiu per a les comarques nord-catalanes de set minuts de durada, en francès. Els dissabtes és en català.

Això és tot el que feis en llengua pròpia?

No, cada tres diumenges fem un magazín, Viure al país, de 26 minuts. Són reportatges que poden tractar temes molt diversos. Des de memòria històrica, fires i festes, relacions transfrontereres, etc.

No és estrany fer-ho només un de cada tres diumenges?

Realment és absurd. La gent no sap amb exactitud quina setmana toca fer-lo i això provoca que l’audiència sigui poc fidel. Tot, però, té una explicació. Com ja he dit, nosaltres fem part de l’àrea televisiva anomenada Sud. Com que les comarques occitanes són dues terceres parts d’aquesta regió audiovisual i les catalanes només una, només podem emetre aquest programa una vegada cada tres setmanes. La resta de diumenges veiem la versió occitana del magazín. Això no té sentit perquè nosaltres no en sabem, d’occità. El nostre objectiu és poder fer aquest programa cada setmana. Sembla, però, que a la direcció de la cadena no l’interessa.

Quina és la vostra audiència?

Poca cosa en sabem. No hi ha gaires estudis. Es diu, però, que la majoria són jubilats. La causa d’això és l’horari. Com que emetem els informatius a les 18.50 hores, quan la majoria de gent encara és per la carretera, són els majors qui ens miren.

Quin és el vostre model de televisió de referència?

Ara fa deu anys que fem programació en català. Sempre hem seguit el model de TV3. No obstant això, de poc ençà, la televisió de la Catalunya del sud sembla que és farcida de castellanades. Per mi, l’objectiu final seria fer una televisió de tradició periodística francesa, però en català. El model de TV3 és bastant anglòfon. Si un mira els informatius de la BBC comprovarà que els de la televisió pública catalana són semblants. I per extensió, són com els americans. A França hi ha una altra tradició de fer informatius, on la crònica negra i els esports tenen molt poc pes. Es dedica més temps a la cultura i a la societat. L’escola de la televisió francesa fou la ràdio. Sabem per exemple que a Catalunya s’ha posat de moda que una sola persona s’encarregui de fer de redactor, de càmera i de tècnic de so. Això espanta els professionals francesos.

I els periodistes en llengua catalana, al Rosselló, d’on provenen, on es formen?

Doncs la majoria són filòlegs catalans. Realment és difícil trobar periodistes. El 90 per cent dels filòlegs es dediquen a l’ensenyament, on hi ha una gran demanda. A la Universitat de Perpinyà no hi ha estudis de Periodisme. El lloc més proper on es pot estudiar la carrera és a Montpeller i, evidentment, no és en català. D’altra part hi ha molts pocs mitjans que facin alguna cosa en català. A part de nosaltres hi ha L’Independant, el jornal de referència al Rosselló, que publica un article setmanal en català en què tracta temes lingüístics. A més, hi ha algun setmanari amb alguna secció i ràdio Arrels, que és tota en català.

No estaríeu interessats a signar algun conveni de col·laboració amb televisions de les Illes Balears?

I tant. Allò que ens fa molta de falta és programació infantil. Els que parlen català, ara, a Catalunya Nord són els infants que l’han après a l’escola. Els vells ja són morts. La llengua és una cosa de joves. Així mateix, la variant dialectal mallorquina s’assembla més al rossellonès que no al barceloní. Seria bo poder oferir-hi algun producte fet a les Illes Balears.•