Jaume Massot, excap de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Andratx imputat per la presumpta trama de corrupció urbanística organitzada a la localitat, assegurà ahir que els terrenys en què Carlos Hidalgo, germà de l’exbatle, construí un restaurant eren urbans "com una catedral" i no una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), com sostenen la Fiscalia i l’acusació particular. Massot, únic dels imputats que quedava per declarar, fou el protagonista de la segona jornada del segon judici del cas Andratx, que tingué lloc ahir a l’Audiència Provincial de Palma.
L’exresponsable de l’urbanime a Andratx emeté dos certificats (el 1998 i el 1999) en què es qualificava el sòl on ara es troba el restaurant El Grillo, propietat de Carlos Hidalgo, d’ANEI. Aquests dos documents foren realitzats quan el terreny encara no era propietat d’Hidalgo. Però quan aquests ja eren propietat del germà de l’exbatle, Massot elaborà fins a tres documents que certificaven que els terrenys eren urbans, és a dirs, que s’hi podia construir.
A les preguntes del fiscal Anticorrupció Joan Carrau Massot explicà que quan certificà que la finca era sòl protegit cometé una errada i que amb els certificats que la qualificaven d’urbana volgué esmenar el seu error, del qual culpà l’excés de feina. Carrau volgué saber què el féu canviar de criteri i l’acusat explicà que fou l’arquitecte Francisco Muñoz –ja mort i que treballava per a Carlos Hidalgo– qui li mostrà documents i fotografies que demostraven que els terrenys eren urbans des del 1981.
Les proves que, segons Massot, justificaven el canvi de categoria del sòl, eren que la parcel·la disposava d’elecricitat, accés rodat pavimentat i clavegueram. Sobre aquest tema, l’acusació particular que exerceixen els advocats Isabel Fluxà i Josep de Luis en representació de l’Ajuntament Andratx argumenta que perquè una parcel·la tingui serveis aquests han d’estar construïts en aplicació d’un pla de desenvolupament –un pla parcial– i aquest no era el cas.
A més, després de realitzar el canvi de categoria del sòl, Massot no li donà publicitat perquè, segons ell aquesta no era la seva obligació. Només manifestà que cercà la propietària de la finca per internet, però que no la trobà. Anticorrupció demana per a Massot vuit anys de presó i el pagament d’una multa de 97.000 euros per un delicte contra l’ordenació del territori, prevariciació urbanística i falsedat dcumental, amb l’agreujant de ser un funcionari públic. Ahir, a més, declararen testimonis que reforçaren la tesi que els terrenys al voltant dels quals gira el judici han estat sempre ANEI. Avui es reprendrà la sessió amb més testimonis.
