Francesc Antich s’aixeca del seu escó sense cap objectiu que l’enfoqui. Ha d’esquivar els fotogràfs i els càmeres per arribar a la tribuna d’oradors. Alguna cosa està fallant quan, per primer pic, el president del Govern no és el protagonista en l’inici del debat de l’estat de l’Autonomia. Tothom està pendent d’un escó situat en segona fila, al centre de l’hemicicle, i d’un altre de la quarta fila, escairat a la dreta. Els ocupen Tomeu Vicens (UM) i Josep Juan Cardona (PP). Avui no podran seure-hi, perquè hauran d’anar als jutjats a declarar com a imputats en dos presumptes casos de corrupció diferents.

Ambdós mostren posats seriosos. Aguantaran tot el debat, aparentment incòmodes. Després seran els primers a fugir. De pressa. Cardona fins i tot quedarà travat a l’ascensor en la seva partida. Vicens es refugiarà al despatx de la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar. Munar ha esperat que entràs Vicens i ha fet via a donar el tret de sortida del debat. Ara, rígida, mira el clatell d’Antich o els ulls de Vicens, que té davant. Vicens encara està escortat pels fotògrafs. Antich ha començat a parlar i ho fa de la crisi. Gairebé no parlarà de res pus. Llegeix un discurs ple de missatges de confiança. Però no varia un to pla que ja se l’ha fet seu. Llegeix. No transmet.

Primers badalls

La veu de fons és propícia per agafar el son, per desconnectar. La consellera Fina Santiago badalla i acluca els ulls. Més d’un té al cap la imatge que vindrà avui. Dos escons estaran buits i dos més ocupats per diputats imputats en el debat més important de la Cambra perquè la Justícia s’ha entestat a mostrar a tothom que el Parlament té escons corcats.

Pocs recorden ara que la diputada d’Esquerra Esperança Marí ha hagut d’entrar per una porta lateral des del carrer perquè va en cadira de rodes. L’han aplaudida. A darrere té el seu marit, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan. Ningú no té al cap ara que el delegat del Govern, Ramon Socias, s’ha apropat a l’escó d’Antich abans que s’iniciàs el debat per deixar-se retratar amb ell i desmentir així els rumors sobre la seva enemistat.

Ell continua parlant de la crisi. Ara repassa les mesures que presentà la setmana passada per poder-les repetir des de dalt de la tribuna. No canvia el to. Està aconseguint que ningú no el segueixi, que tots pensin en la imatge que vindrà avui. La dels escons buits. Sambla com si estiguessin desitjant que acabi perquè la corrupció torni a centrar la vida política balear.

Antich no surt de la crisi. Parla de pactes, fa servir grans paraules, recita xifres, milions, números, però no posa noms i llinatges als afectats. Tot el que diu queda enfora. Ara convida el PP a seure a una taula —"mesa", li diu—, però ha canviat el to, emfatitza, sembla que els estigui invitant a entrar al seu Govern. "El país necessita que vostès hi siguin", diu. Queda amb això. Devalla el to.

Fa més d’una hora que ha començat i canvia de tema. Finançament. Li dedicarà dos minuts. Sembla poc bel·ligerant. Diu que l’Estat comença a complir i els seus socis del Bloc somriuen. No s’ho creuen. Ara farà riure el PP. Anuncia en to solemne que es reunirà amb la ministra de Foment per desbloquejar les inversions. Aixeca els primers aplaudiments, però són del PP. Mala cosa. No en rebrà més fins al final.

Agafa ritme. Ara parla de corrupció. Als escons del PP una diputada pega colzada a una altra i assenyala amb el cap Vicens. Està seriós. Cardona no es veu, envoltat de populars. Tornen a ser els protagonistes. Un dirigent del PP amenaçarà més tard que "si demà —per a avui— hi ha Cola Cao també hi haurà Caiman". Qui ho vulgui entendre... A la zona de convidats passen desapercebuts la batlessa de Palma, Aina Calvo; el secretari general del PP, Guillem Estarellas; el president de la CAEB, Josep Oliver; el secretari general de la UGT, Lorenzo Bravo; la nova gerent de la Platja de Palma, Margarita Nájera, i el president de l’Autoritat Portuària, Francesc Triay.

Orgull de país

Antich se n’està sortint quan s’enganxa amb la paraula "escrupolositat". No s’arrufa. Pren força perquè és a punt d’acabar. Apel·la a l’orgull de país, però l’arenga ideada per algun "cervell" del Pacte queda postissa en un Parlament amb escons corcats. "L’esforç està garantit. En conseqüència, l’esperança i la confiança també", afirma abans de deixar la tribuna. Aixeca els aplaudiments dels seus. Duren menys que altres vegades. Al seu escó, el president rep les primeres felicitacions.

Ha trigat una hora i set minuts per certificar que hi ha crisi, corrupció i un mal finançament. Ha evitat els anuncis de titular que tan agradaven el seu antecessor. El president sap que no ha estat el protagonista. Només cal mirar al seu costat. Els periodistes ja s’han aixecat per perseguir Cardona i Vicens. Avui els tornaran a perseguir, però pels jutjats.