Ho va dir la portaveu d’Unió Mallorquina, Cati Julve, però ho subscriuria el seu president, Miquel Nadal. "Avui comença una nova etapa a UM". Ahir, al carrer del Sindicat de Palma, es jugà un torcebraç i, aparentment, el guanyà Nadal a la seva ‘mare’ política, l’expresidenta Maria Antònia Munar. Aparentment. Perquè el que va passar ahir a la seu d’UM es pot veure com es vulgui.
La nova direcció dirà –de fet ja ho va dir ahir– que era un "dia històric" perquè, després d’un període d’interinatge, després d’un lideratge tan consolidat com el de Munar, per primer pic "les bases" proclamaven que la nova executiva està "legitimada" per fer d’executiva. Només els faltà dir que naixia la nova UM de Nadal.
Les bases a què es referien són el consell polític, el màxim òrgan del partit, que per unanimitat diposità la seva confiança en l’executiva per decidir sobre els càrrecs públics. I aquí guanya Nadal perquè, com ell s’encarregà de dir, alguns dirigents importants –i es referia a Munar, Buils o Vicens– havien negat la legitimitat de l’executiva per decidir sobre els càrrecs públics i havien confiat aquesta potestat al consell polític. Ahir, el consell polític reconegué que qui mana és l’executiva que presideix Nadal. Pels seus, això suposa trencar amb la tutela de la ‘vella UM’, que no acabava de reconèixer la nova direcció.
"En acabar contarem", digueren des de l’altre costat. Però Buils, Munar i els seus també poden cantar una victòria. Perquè segons explicà Nadal dijous, Buils no només estava destituït sinó que el president del Govern, Francesc Antich, n’havia acceptat el cessament i el nom del seu substitut.
I allò cert és que avui Buils encara és conseller. Potser dimarts deixarà de ser-ho, però és que qualsevol cosa que no fos la destitució de Buils és vista per molts com una passa enrere de Nadal, que ahir mostrà un to molt conciliador i deixà al calaix la contundència que gastà el dia abans.
Els fets, ahir, desmentiren dues afirmacions de Nadal. La primera, que Buils estava destituït. La segona, que Munar no prenia part per ningú. Ahir, l’expresidenta es va seure al costat de Buils i es banyà per ell.
Clar que, en realitat, entre la ‘nova UM’ i la ‘vella UM’ no hi ha tantes diferències i, per això, a ningú no estranyaria que el final de la pel·lícula ja estigués escrit en un pacte gestat ahir al matí a la seu del partit entre els dos sectors en conflicte. Un pacte que diria que Buils continuaria sent conseller si demanava disculpes al consell polític i readmetia els cessats i, més endavant, es faria una remodelació.
La primera part es complí, però també és vera que la nova executiva no vol tuteles del passat, com s’encarregà de dir en el consell polític el seu vicepresident, Miquel Àngel Grimalt, fins fa poc el ‘tapat’ dels munaristes. Els mateixos que ara se senten traïts per ell. I el pacte del matí era, també, una tutela, un lligam que després de dinar es trencà perquè els nous dirigents no el reconegueren en la reunió de després. Ara, l’executiva té les mans lliures per dir-hi la darrera paraula. De moment, dóna temps a Buils. Dimarts es veurà si hi ha pacte i tot continua igual o si Buils se n’ha d’anar del Govern i abandonar la seva carrera política.
