El 19è congrés del Partit Socialista de Mallorca (PSM) tornarà a estar centrat en un debat que el partit arrossega des de fa anys: anar tot sol o reforçar el projecte del Bloc. La ponència política elaborada per la direcció amb vista a la cita del 15 i 16 de novembre retira ara l’aposta feta pel Bloc en el traumàtic darrer congrés, el maig de 2006, que acabà amb la sortida del partit dels que, precisament, no hi estaven d’acord.

El document polític que s’ha començat a repartir entre la militància proposa una "revisió de les aliances" que constata allò que es presumí gairebé des del principi: que "no és factible" avançar en la idea del Bloc tal com s’havia concebut, és a dir, que la coalició preelectoral feta el 2007 fos la primera passa per obrir un procés constituent d’un nou partit polític amb la resta de forces de l’espai de l’esquerra nacional i ecologista. Això que es descarta ara és precisament el que s’aprovà en el darrer congrés.

Així, tan sols es deixa la porta oberta a pactes preelectorals "en formats similars" al del Bloc. I si aquesta és l’única alternativa viable, la ponència s’encarrega de recordar que "mentre hi hagi una coalició sense estructura orgànica, supeditada a les negociacions de cada contesa electoral, tindrem una situació inestable". I

 afegeix que "només un Bloc estable i estructurat tal com es proposava en els anteriors congressos del PSM-EN pot ésser a llarg termini una eina útil i pràctica", perquè l’actual du a la "incertesa". La nova aposta de la direcció en aquesta etapa precongressual sembla clara.

"Dificultats" amb els socis

El document que es votarà d’aquí a dos mesos fa un repàs de les "dificultats i obstacles" que hi ha hagut per crear la idea inicial del Bloc amb la resta de formacions: Esquerra Unida-Els Verds, Esquerra Republicana i formacions independents progressistes. D’aquesta manera, es retreu a ERC que no s’afegís fins al final a la coalició preelectoral i que reclamàs una negociació prèvia sobre el seu pes en la hipotètica coalició; es considera que en la configuració del pacte de govern i el repartiment d’àrees ja es "varen evidenciar les diferències d’estratègia" i les "dificultats per bastir una proposta unitària"; i s’admet que la coalició Unitat per a les generals, sense EU-EV i amb UM, va "enterbolir" les relacions entre els socis.

Se subratlla, això sí i com ja s’ha fet en altres ocasions, que la coalició –juntament amb la d’Eivissa pel Canvi– assolí l’objectiu d’evitar la majoria del PP i que el seu funcionament en l’àmbit institucional és fins ara, en línies generals, "molt positiu".

Davant aquesta anàlisi, la ponència política marca la prioritat que el PSM enforteixi el "projecte propi", amb especial atenció a la tasca d’organització interna per "incrementar la nostra militància, les llistes a municipis, la implantació territorial sobretot a Palma i a les zones urbanes més poblades, amb el reforç de la federació PSM-Entesa Nacionalista com un instrument de projecte de les Illes Balears".

Com que el document subratlla que "qualsevol projecte de futur del nacionalisme progressista i ecologista necessita un PSM-EN fort", s’apunta que la tasca per enfortir la seva organització no és incompatible amb el fet d’enfortir el Bloc i que en qualsevol cas "deixaria la porta oberta a la política de pactes preelectorals".

Així i tot, i a pesar de la calculada ambigüitat, la ponència política deixa les coses clares a la militància. Per una banda, descarta que el Bloc sigui una eina útil a curt termini més enllà de reeditar coalicions preelectorals i, al mateix temps, constata que aquesta política de coalicions condueix a la inestabilitat i a la incertesa.

Actualització del concepte de reivindicació del "dret a decidir"

En l’apartat per a "Un nou projecte nacional", la ponència política fa el que es pot considerar una actualització del concepte de reivindicació del "dret a decidir". Així, el document apunta que el concepte "va més enllà dels conceptes clàssics de sobirania o del dret d’autodeterminació" i posa com a exemple les qüestions del nou model de finançament autonòmic i de la cogestió aeroportuària.

Així considera que demostren que el dret a decidir "és una qüestió no ja de dignitat com a poble –que també ho és–, sinó simplement de sentit comú". "No és el mateix que lluitar pel dret a tenir un estat propi", s’afegeix.