Enguany va ser diferent. Els organitzadors de la Diada de Mallorca no entregaren un programa amb la lletra de La Balanguera perquè, a les acaballes de l’acte, la poguessin cantar. Per primera vegada en una cerimònia institucional, es projectà en una pantalla la lletra de l’himne de Mallorca, tal com si fos un karaoke. L’èxit va ser relatiu, perquè el cor del Principal guanyà, i de llarg, la partida.
Així es clausurà l’acte institucional de la Diada de Mallorca: centenars de veus interpretant a l’uníson La Balanguera, mentre els versos de Joan Alcover es podien llegir en una immensa pantalla.
Com s’esperava: no va faltar ningú. Hi era tothom. Com cada any. Enguany, emperò, hi hagué novetats en un acte ben presentat per Rafel Creus. La cerimònia s’inicià amb l’espectacle de música i dansa Tornaria a començar, de Marta Elka. Va ser transmès per TVM i Ona Mallorca en directe.
El president del Govern, Francesc Antich; la batlessa de Palma, Aina Calvo; el delegat del Govern, Ramon Socias, i la majoria dels consellers de l’Executiu autonòmic no es varen perdre la cita. Clar, i evidentment, tots els consellers de la institució amb els vicepresidents Antoni Pascual i Joana Lluïsa Mascaró com a principals escortes de la presidenta Francina Armengol. Tampoc no faltà la cúpula del Partit Popular. Hi era la presidenta del PP, Rosa Estaràs; la cap de l’oposició a l’Ajuntament de Palma, Catalina Cirer; el vicepresident del Parlament, Pere Rotger, com també el portaveu al Consell de Mallorca, Jaume Font.
Com era d’esperar, també hi eren la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar; el president d’UM, Miquel Nadal; el batle de Campos, Guillem Ginard; la consellera de Medi Ambient del Consell Insular, Catalina Julve.
A banda també hi havia el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, en una de les seves comptades sortides públiques; el president de la Caeb, Josep Oliver; el president del TSJ, Antoni Terrasa; el president de l’Autoritat Portuària, Francesc Triay, i la rectora de la UIB, Montserrat Casas, entre molts d’altres, com els representants sindicals.
Tots ells, això sí, ompliren el teatre Principal de Palma en un acte en què el Consell premià els represaliats per la dictadura franquista en la Diada del 12 de setembre. Un dels premis Jaume II es reserva per als represaliats de l’any 1948, una setantena de persones que estigueren empresonades gairebé deu anys després que acabàs la Guerra Civil, acusades de pertànyer a organitzacions vinculades a l’oposició antifranquista. Entre els empresonats hi havia dirigents comunistes, socialistes i altres de republicans, alguns dels quals encara són vius. Ells s’endugueren la més perllongada ovació, varen ser els protagonistes de l’acte institucional. Però no els únics. La cultura, l’esport i les arts varen merèixer un reconeixement.•
