Els plànols del velòdrom de Palma preveien que el recinte tingués una pista d’atletisme d’interior, però no hi cap. El director general d’Esports, Biel Gili, explicà ahir que quan els tècnics de l’empresa Mondo –la que havia de construir el tartan– visitaren el Palma Arena, comprovaren que no hi havia suficient espai per als sis carrers que ha de menester una pista que vulgui rebre competicions importants.
"Amb l’espai que tenim, la pista podia tenir quatre carrers, però amb açò només podríem organitzar campionats de cadets i juvenils", afirma Gili.
Els experts de Mondo proposaren que per donar cabuda als altres dos carrers es podia desmuntar la zona de segurerat de la pista i tomar un mur de seguretat de formigó. Aquesta opció, emperò, implica tocar l’estructura del Palma Arena.
Una altra alternativa seria elevar tota la part central del velòdrom perquè hi hagués espai suficient per a la resta de carrers de competició, però aquesta intervenció seria molt costosa.
Cap d’aquestes dues opcions no es durà a terme. Una tercera possibilitat seria preparar un tartan de tan sols quatre carrers però, a l’igual que les altres dues, està descartada. "No ens gastarem un milió d’euros en una pista on no puguem disputar, per exemple, un campionat d’Espanya", assegura Gili.
El director general d’Esports, però, no descarta que a poc a poc s’hi vagin instal·lant diferents elements d’atletisme perquè s’hi pugui anar a entrenar.De fet, aquest és un dels problemes amb què s’estan trobant els actuals gestors del Palma Arena: quin ús donar-li.
Com indicà dilluns l’actual gerent, Margalida Garcia, el nou equip responsable vol donar el màxim ús possible al velòdrom. No debades, el recinte està acollint des de concerts fins a una mostra de cuina. De moment, tanmateix, el Palma Arena no tindrà la pista d’atletisme prevista. No hi cap.
El futur del solar
Al descampat que hi ha a la planta superior del pàrquing del Palma Arena i on només hi ha una gran ascensor, acabaran construint-se unes instal·lacions esportives. Durant l’anterior legislatura es concedí un crèdit de nou milions d’euros per a aquesta instal·lació, però els doblers acabaren destinats a d’altres necessitats. No debades, la construccció del Palma Arena costà més de 90 milions d’euros, tot i que el pressupost era de 46,4.
En un futur encara per concretar el Consell de Mallorca, propietari del solar, acabarà enllestint les instal·lacions. Mentrestant, l’ascensor s’erigeix en el descampat sotmès a les inclemències del temps, si bé, com explicà ahir el conseller de Joventut i Esports del Govern balear, Mateu Cañellas, no es deteriorarà per l’acció dels elements perquè està construït amb alumini, un material molt resistent i adient per ser al ras.
