L'anglès, obligatori des dels tres anys

Aquests decrets, que adapten l’ensenyament als criteris de la nova Llei Orgànica d’Educació (LOE), fixen els mètodes pedagògics i els criteris de cada etapa, així com les seves assignatures. En aquest sentit, estableixen l’obligatorietat de la polèmica assignatura d’educació per a la ciutadania i els drets humans a cinquè curs de Primària (11 anys) i a segon de Secundària (13 anys).

Per primer pic, s’inclou el primer cicle d’Educació Infantil (de 0 a 3 anys) dins del currículum educatiu. D’aquesta manera, l’Educació Infantil comprèn el tram entre els 0 i 6 anys, distribuït en dos cicles: de 0 a 3 anys, que és voluntari; i de 3 a 6 anys, que és gratuït.

Pel que fa a l’Educació Primària (de 6 a 12 anys) i a la Secundària obligatòria (de 12 a 16 anys), una altra novetat és la introducció del concepte de competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica. A Primària, els centres han de garantir un temps diari per a la lectura i un alumne podrà estar com a màxim un any més en un mateix cicle (n’hi ha tres de dos anys) al llarg de tota l’etapa. A Secundària, l’alumne pot repetir un mateix curs una sola vegada i dues com a màxim al llarg de l’etapa.

L’objecció no té cabuda
El Govern de les Illes Balears denegarà el graduat d’Educació Secundària Obligatòria a tots aquells alumnes que no estudiïn l’assignatura d’educació per a la ciutadania. Així ho assegurà el passat 14 de juny la directora general d’Administració, Ordenació i Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació i Cultura, Maria Gener. Aquesta fou la ràpida i contundent resposta de l’Administració educativa a la campanya d’objeccions contra l’assignatura iniciada per organitzacions catòliques conservadores.