El ciment fa perillar l'àguila peixatera

D’aquestes, n’hi vuit a Mallorca, totes als penyals del vessant nord de la serra de Tramuntana; tres, a la costa nord de Menorca i tres més a l’arxipèlag de Cabrera. A les Pitiüses, no en queda cap exemplar.

"Les àguiles peixateres —explica Antoni Muñoz, responsable de Biodiversitat del GOB— són aus molt territorials. Les vuit colles que tenen el niu a la costa de Tramuntana estan separades entre elles per quilòmetres de distància. No només és la urbanització que els espanta, sinó que també hi ha altres factors que els poden fer desbaratar. Per exemple, si baix del niu hi ha una barca que fa renou o gent que hi busseja, pot provocar que les àguiles deixin de covar els ous i, per tant, els polls no arribin a néixer mai".

Per tant, el turisme nàutic és un element desbaratador de la natura. Potser aquesta sigui la causa que hagi provocat que a la Mediterrània aquesta població hagi minvat de manera considerable els darrers anys. "Si tenim en compte que arreu de la Mediterrània tan sols habiten una setentena de colles, el nombre que hi ha a Balears d’àguiles peixateres representa un percentatge considerable", explica Muñoz.

"Baldament al nostre mar aquest animal no estigui en els seus millors moments, la seva població mundial no es troba en perill. L’àguila peixatera habita a tot el món, llevat dels pols. Als països nòrdics, per exemple, hi són molt abundants", matisa aquest membre del GOB.

Les esteses elèctriques són un altre dels perills que afecten les àguiles. Moltes d’aquestes estructures no tenen aïllament i poden morir enrampades si, després d’haver pescat, s’hi posen a damunt quan han sortit de l’aigua amb les urpes banyades.