“Vicens i Morales empraren la seva influència política per la requalificació de Son Oms"

L’escrit amb les imputacions del Ministeri Públic, i que van donar origen a la querella criminal que investiga sota secret el titular del Jutjat d’Instrucció 2 de Palma, Juan Ignacio López Sola, fou posat en coneixement de Vicens, Morales, Montis (tots ells imputats en la causa), i de diversos testimonis, entre ells, els propietaris de determinades finques.

Els sis delictes
Després dels darrers esdeveniments el registre del despatx de Montis i les aportacions dels inspectors de l’Agència Tributària, la querella del Ministeri Públic apunta a la presumpta comissió de sis delictes (suborn, blanqueig de capitals, falsedat documental contra la Hisenda Pública, estafa i tràfic d’influències) per la pilotada al polígon de Son Oms, uns terrenys que patiren un increment espectacular del seu valor quan passaren de no urbanitzables a urbanitzables.

Segons els fiscals Juan Carrau i Pedro Horrach «en els anys 1990 i següents, els senyors Maximilià Morales Gómez i Bartomeu Vicens Mir, es dirigiren als propietaris de les finques de major extensió de la zona de Son Oms (que en aquell temps eren terrenys no urbanitzables) i els oferiren la posbilidad de gestionar i obtenir la requalificació de la zona gràcies a la seva influència política i a la seva vinculació amb la mercantil d’Inspeccions Tècniques de Mallorca SA, propietària, també, de terrenys en aquesta zona".

I afegeix: "En el cas que obtinguessin la requalificació i el valor de les terres experimentàs un importantíssim increment, els propietaris haurien de cedir de manera gratuïta el 15% de cada una de les finques a Morales i a Vicens. Els senyors Morales Gómez i Vicens Mir eren càrrecs rellevants en el partit polític d’Unió Mallorquina i gràcies a això i que aquest partit tenia capacitat de gestió al municipi de Palma (on estan ubicats els terrenys de Son Oms) i al Consell Insular de Mallorca (administració competent en l’ordenació del territori) convenceren molts propietaris perquè firmassin un ‘contracte de gestió urbanística’ amb les condicions descrites abans".