Més per Campos farà una trobada el pròxim dimecres 3 de maig a Son Catlar, un dels centres de reclusió franquista que més anys va restar obert, en homenatge als presoners republicans i per mostrar rebuig al vandalisme dels feixistes.
La formació ecosobiranista ha denunciat que des de la rotonda de Ses Salines a Colònia de Sant Jordi i fins al Cap Blanc, no resta un sol panell informatiu. «Els intolerants els han llevat, amb total impunitat. No podem restar immòbils, ens fa còmplices», han explicat.
Per aquest motiu, Més per Campos ha organitzat a les 19:30 hores la lectura d'un manifest, escrit per la historiadora Maria Eugènia Jaume Esteve, especialista en Justícia de Transició i Memòria Democràtica.
«Demostrem qui foren els encarregats d'obrir tots els quilòmetres de carretera mitjançant la reclusió i els treballs forçats. Com a societat els devem el nostre respecte i honra, no deixem que el silenci els torni a fer invisibles».
Des de la formació han defensat que «els panells de les carreteres són el reflex i la memòria de la humiliació i la tortura dels vençuts de la guerra civil», i que no es pot permetre que els intolerants «esborrin la seva memòria amb l'espoli i el vandalisme».
Els Banys de Sant Joan de Fontsanta
L'any 1936 es va obrir el primer camp de concentració a Mallorca, a la localitat de Campos.
Un total de 300 homes, privats de llibertat, van ser traslladats de les presons de Palma cap a Fontsanta. Eren presoners polítics capturats els primers mesos de guerra pels seus antecedents polítics i sindicals i tancant sense cap mena de procediment judicial. En els camps de concentració, els presoners perdien la seva identitat i es transformaven en un simple número: un objecte de treball.
El camp de concentració de Son Catlar va ser un dels centres de reclusió que més anys va restar obert, 1937-1940, i un indret on passaren centenars de presoners. En un principi, només per ser obligats a treballs forçats a les carreteres de la zona de Campos
cap a Llucmajor.
